Un any més el Teatre del Raval és l’aparador de joves companyies que volen donar a conèixer els seus espectacles. Parlem de la Mostra de Teatre de Barcelona, que té lloc entre el 5 d’octubre i el 3 de novembre. Una edició especial, perquè n’és la vint-i-cinquena. Això és motiu de satisfacció per a qui la va idear, Empar López, directora de la sala: “És un projecte que no ha mogut mai diners, però que és molt valorat per la professió. Seguim rebent, després de 25 anys, un centenar de propostes. Però no les podem posar totes en cartell, perquè no hi ha recursos”, explica. Tot i que la Mostra solia estar oberta a tot el territori espanyol, enguany es va limitar a Catalunya, perquè se’n van publicar les bases en ple confinament. “De fet, vaig dir a moltes companyies que presentaven els seus treballs que potser no hi hauria Mostra”. Finalment, es pot celebrar.
10 muntatges fan una única funció
Cada muntatge dels 10 triats per la sala fa una funció en dilluns o dimarts del mes d’octubre i de la primera setmana de novembre. Les obres són ‘Partícules paral·leles’, de The Amateurs Company; ‘Pols a la memòria’, d’Anònims Produccions; ‘Let me down slowly’, de la companyia Afflictus’; ‘Des del desert’, de Les Golfes; ‘Dones i silenci’, de Companyia8; ‘WITCH’, de Les Fugitives; ‘Batec’, d’Aflel Teatre; ‘Neu’, de la companyia Kamaleonik; ‘Rosita’, de Las Melinas, i ‘Cortradiccions’, d’Ímpetu Teatre. “És una edició amb obres amb fort contingut social. Tres o quatre parlen de violència de gènere, per exemple”, comenta Empar López. “N’hi ha també una que tracta el tema de la pèrdua de memòria i, una altra, de l’autisme, i més d’una que se centra en els joves i llurs inquietuds en un món que voldrien diferent”, afegeix la responsable de la Mostra.
Com cada any, un jurat professional atorgarà diversos premis a la gala de cloenda. El premi al millor muntatge es tradueix en una estada a la programació regular del Teatre del Raval. “Hem viscut moments difícils, sobretot, al principi. Més d’una vegada vaig pensar que el projecte s’estroncaria. Però seguim, després de 25 anys, oferint una oportunitat a actors i actrius, directors, dramaturgs i escenògrafs no consagrats”, afirma Empar López.
