Considerada una de les mestres espanyoles actuals més reconegudes internacionalment, Isabel Costes suma un nou treball a la seva llarga trajectòria. Un disc d’homenatge a Edith Piaf de què ens ha parlat a ‘Plaça Tísner‘, on hem aprofitat per conèixer millor la professió de directora d’orquestra.
L’art de dirigir
“Submergir-se en una partitura, bussejar entre les seves notes, respirar-la per, a continuació, oferir-la al públic amb tot el seu esplendor“. Així presenta Isabel Costes la tasca d’una directora d’orquestra, remarcant també la importància de tenir present el context en què cada peça va ser creada.
Preguntada per la presència femenina en el món de la direcció musical, Costes no dubta a assegurar que a l’Estat espanyol i a Europa hi ha menys professionals i més invisibilitzades que als EEUU i Llatinoamèrica. En la mateixa línia també lamenta que la seva exitosa carrera ha estat molt més valorada i reconeguda fora que a la terra que la va veure néixer.
Apostar per la batuta
La Isabel tenia sis anys quan ja va expressar a la seva família les ganes d’aprendre música. Va començar a la Lira Ampostina, entitat de llarga història i gran prestigi a la seva ciutat. Va seguir els estudis de violí i clarinet a Barcelona mentre a València es formava en composició i direcció d’orquestra.
Costes assegura que dedicar-se a la direcció “va ser una cosa natural” tot i que recorda com a moment clau el fet de veure un concert de la Orquesta Sinfónica de RTVE dirigida pel mestre rus Igor Markevith. “Vaig pensar que aquell home feia màgia i em vaig veure en aquella posició”, recorda ara.
Al llarg de la seva llarga carrera ha estat directora convidada d’orquestres de renom internacional i des de 2006 lidera l’Orquesta de l’Atlàntic, amb qui acaba de presentar el disc ‘Hommage à Edith Piaf‘ que aspira a emportar-se un Grammy Llatí en la categoria de clàssic.
El “mosaic” d’Isabel Costes
- Un paisatge: el delta de l’Ebre. La Isabel va néixer a Amposta i és una enamorada d’aquest territori pla i humit, un entorn natural de bellesa única a Catalunya.
- Un objecte: una batuta. Aquest tipus de vareta de fusta permet a qui dirigeix una orquestra fer més evident el moviment del braç i facilitar els músics seguir amb més precisió les indicacions interpretatives.
- Una organització: la Latin Recording Academy. La Isabel és membre d’aquesta entitat dedicada a fomentar i difondre la música llatina i organitzadora dels coneguts premis Latin Grammy.
- Un gènere musical: la sarsuela. La reivindica i difon incorporant-la en el seu repertori però també impulsant festivals especialitzats i el programa formatiu Zarzuela Estudio.
- Un projecte: l’Orquestra Simfònica de l’Atlàntic. La Isabel la va fundar el 2006 i n’és la directora musical i artística. El seu treball més recent és un disc d’homenatge a Edith Piaf.
- Una plaça: la del Rei, a Barcelona. Li agrada perquè li transmet tranquil·litat, la trasllada a l’època medieval i li fa venir el record de molts concerts que hi ha presenciat.
