La novel·la negra, segons Leonardo Padura, té la capacitat d’ensenyar el cantó més fosc de les societats, perquè entra en el món de la criminalitat. Per tant, diu, un cop s’ha tret a la llum els crims per diners, influències, venjances, i tot allò que es tendeix a amagar, es pot fer crítica social. És la part que més interessa l’escriptor, que defineix així els arguments de les seves trames.
I si parlem de definir, ho té clar. La llibertat creativa és un dels ingredients més importants. De fet, assegura, “posar-li deures a la literatura no ha estat mai gaire recomanable”.
Ser Cubà i escriure novel·la negra, una dicotomia difícil
Un dels motius pels quals el jurat dels Premis Carvalho li ha atorgat el premi és per la capacitat que té Padura per relatar i criticar, de manera constructiva i realisme, la vida a Cuba. A més, la realitat cubana, que el mateix autor reconeix que és particular i complexa, té arestes i conflictes socials que Padura extrapola a tot arreu amb molta facilitat.
De totes maneres, recorda que el govern cubà limita i condiciona molts aspectes de la vida quotidiana dels ciutadans, i assegura que part de la seva obra no es pot trobar a les llibreries cubanes. Ell diu que acaba arribant per altres vies, i saber que el seu llibre arriba a la seva gent, d’alguna manera o altra, li fa il·lusió.
Vázquez Montalbán va ser la seva font d’inspiració literària
Diu que molts prefereixen no revelar les seves fonts d’inspiració però que ell se n’enorgulleix de fer-ho. La seva, literariàment, va ser Manuel Vázquez Montalbán. Es van conèixer durant la Setmana de Novel·la Negra de Gijón, la primera a la que Padura va assistir. I es van fer amics, mentre compartien recerca bibliogràfica, social i cultural per a les seves novel·les. De Montalbán diu que el va il·luminar per escriure novel·la negra des d’un punt de vista diferent sobre Cuba. Un camí que va seguir fins a crear el seu personatge Mario Conde.
Quin moment viu Mario Conde, el seu detectiu?
El protagonista de deu de les novel·les de Leonardo Padura és el detectiu Mario Conde. Fa més de 30 anys que el va crear, i avui dia té 69 anys. Viu, segons l’autor, a la quarta edat. Es troba en un moment en què la nostàlgia, el pessimisme, i la memòria del passat l’acompanyen. Un punt de la vida, una mica escèptic, en què quan veu un xic d’esperança per l’Havana pensa: “Això no durarà”. Però se sent viu, expert, i lúcid.
