Barcelona volia ser la seu dels Jocs Olímpics del 1924. Per presentar la seva candidatura, va construir el 1921  l’Estadi Català, avui, el Camp Municipal de Rugbi de la Foixarda.

Un estadi per a uns jocs

La idea de construir aquest estadi la van impulsar Josep Elias Juncosa i Narcís Masferrer, dos periodistes a qui es considera dos dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya. Elias i Masferrer volien que la ciutat tingués un estadi i es van començar a moure en aquest sentit cap al 1915. La primera idea va ser fer l’estadi a la Diagonal, passat l’espai que avui ocupa el Palau de Pedralbes. Però aquest projecte es va abandonar a causa de la Primera Guerra Mundial, el 1917. Es va reprendre anys després, amb la perspectiva de l’organització d’uns jocs olímpics.

L’alcalde de l’època, Manel Rius i Rius, va entomar la proposta dels dos periodistes i va encarregar el projecte a Jaume Mestres Fosas. Mestres havia estat als Jocs Olímpics d’Amberes com a observador i per aprendre com s’organitzaven. També va prendre nota de les característiques que havia de tenir un estadi i, amb aquests coneixements, va crear el projecte de l’Estadi Català.

Descartada l’opció de la Diagonal, es va decidir construir l’Estadi Català a Montjuïc, concretament a la pedrera de la Foixarda.

La inauguració

L’Estadi Català es va inaugurar oficialment el desembre del 1921. La instal·lació encara no estava acabada, però ja hi havia una tribuna molt gran, amb capacitat per a 32.000 espectadors que aprofitava l’espai excavat a la roca de la pedrera. El partit de futbol inaugural el van jugar el Futbol Club Barcelona, l’equip més important de la ciutat, i l’Sparta de Praga, ben considerat en l’àmbit europeu. Es van fer dos partits. El primer, va guanyar el Barça 2-0. El segon, va quedar 3-2.

Uns mesos abans de la inauguració oficial, ja s’havia jugat un partit de futbol a l’Estadi Català. Va enfrontar periodistes amb arquitectes, amb victòria d’aquests per 6 a 3.

La fi del somni olímpic del 24

Finalment, la candidatura olímpica de Barcelona no va prosperar perquè el president del COI, Pierre de Coubertain, va maniobrar a favor de la seva ciutat, París. A partir d’aquí, l’estadi olímpic va caure en l’oblit. No va ser fins després de la Guerra Civil que es va reactivar, ja orientat al rugbi. La nova estrena es va fer el 1955 amb motiu de la competició de rugbi dels Jocs Mediterranis.

Actualment, a la Foixarda s’hi segueix practicant el rugbi, gestionat pel BUC Rugby, que hi entrena i hi juga com a local.