El virrei Santa Coloma va ser assassinat durant el Corpus el 7 de juny de 1640. Aquella mort és encara avui una incògnita i el fet va ser l’origen del que coneixem com el Corpus de Sang, l’inici de la revolució dels Segadors.
El Corpus de Sang de 1640
El Corpus de Sang, l’inici de la revolució dels Segadors, va ser una gran protesta social per l’ocupació militar hispànica a Catalunya. La revolta va esclatar quan es va obligar als pagesos catalans a mantenir l’exèrcit espanyol en el context de la Guerra dels 30 anys contra França. El principal objectiu dels revoltats era el virrei Santa Coloma.
Dalmau III de Queralt, segon comte de Santa Coloma de Queralt i baró de Ponts, va ser nomenat virrei de Catalunya l’any 1638 per Felip IV de Castella.
La fugida del virrei de Catalunya
El 7 de juny de 1640, en el punt culminant dels aldarulls, els consellers de la ciutat, veient que la vida del virrei perillava, van decidir treure’l de la ciutat pel portal de Santa Madrona per dur-lo a la platja de Montjuïc. Allà, a certa distància de la costa, hi havia atracada la galera reial, que l’havia de recollir per dur-lo a Castella.
L’assassinat del virrei Santa Coloma
Un cop a la platja, els consellers van fer senyals a la galera reial perquè virés una barqueta. Segons el Dietaris de la Generalitat, en aquest punt, els consellers es van oferir al virrei per esperar l’arribada de la petita embarcació que l’havia de recollir. Però el virrei els va demanar que se’n tornessin a la ciutat a calmar la turba. a partir d’aquell moment, tot és una incògnita.
Qui va assassinar el virrei?
Passades unes hores, el cadàver de Santa Coloma va ser trobat allà mateix on l’havien deixat els consellers. La historiografia romàntica catalana explica que el virrei va ser mort per un grup de segadors que se’l va trobar a la platja. Però segons els Dietaris de la Generalitat, l’única documentació disponible, tot apunta que els autors haurien estat els consellers, o bé els terços de la barqueta reial.
El cert és que està documentat que el virrei havia expressat que temia per la seva vida el dia abans del seu assassinat.
La investigació
Pau Claris, el president de la Generalitat, va ordenar l’obertura d’una investigació dels fets. Els consellers que havien acompanyat el virrei van ser citats a declarar. Aquests van negar en tot moment l’autoria dels fets. D’aquesta manera, les principals sospites van recaure en en els terços de la galera reial, capitanejada per Álvarez de Toledo.
Declaració de guerra
Els fets posteriors van reforçar la idea que darrere del crim hi hagués la Corona Hispànica: després de l’assassinat del virrei, el rei Felip IV i el seu ministre plenipotenciari, Olivares, van adreçar una missiva oficial a la Generalitat declarant la guerra a Catalunya. La primera causa, “haber dado muerte al virrey”.
