A la planta baixa de l’edifici del número 33 del carrer de Joaquim Costa es troba la Casa Almirall, un dels bars més antics de Barcelona, que va fundar el 1860 el primer president del Gremi de Taverners de Barcelona, Manel Almirall.
En els seus orígens, l’establiment tenia també dues parts diferenciades: la taverna i la bodega separada per una mitgera de fusta. “Abans, quan es construïa, es compraven 15 metres cúbics de fusta, amb uns formats ja determinats, i els ebenistes ho adaptaven” explica Pere Pina, propietari actual.
Pina, juntament amb un grup d’amics vinculats a la ja desapareguda Galeria G, van adquirir el bar a mitjans dels anys 70 del segle XX: “Em sembla recordar que vam pagar de traspàs 3 milions de pessetes de l’any 76, que eren molts diners per l’època. Amb els contactes que teníem, bons interioristes, vam remodelar-ho tot. Qui va pintar el bar era el pare del Terenci Moix, el Jesús. El vam anar remodelant, el vam restaurar durant tres mesos i vam inaugurar-lo el 17 d’abril del 1977”.
La musa de l’Exposició Universal del 1888
L’establiment conserva gran part de la decoració original, el taulell de marbre de color blanc i la figura femenina de ferro fos que representa la musa de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. “A Barcelona, pels capitells de l’Eixample, si us hi fixeu, en alguna escala, a l’arrencada de capitell, hi ha aquesta escultura, que és la Diana caçadora. A aquesta li falta el carcaix amb les fletxes, perquè es treia i es posava”.
Absenta i contracultura
“Això al prinicipi era una taverna, no anàvem més enllà de cassalla, vi, vermut, anxoves molt bones, “picón”, que és el que es feia llavors, i hi havia una parròquia de gent curiosa”. Així defineix Pina la primera etapa de la renovada Casa Almirall, on l’absenta —la beguda d’alta graduació alcohòlica que va posar de moda la bohèmia francesa— hi tenia sens dubte gran protagonisme: “L’Almirall ha estat una mica com un exponent de la contracultura, donant cabuda a música, poesia, literatura… I l’absenta és una beguda al·lucinògena, perquè té un punt d’alcaloide. En aquells temps, als anys 70 i 80, tots estàvem bojos. Però era molt l’esperit de la modernitat”.
