El militar republicà Nicanor Felipe, considerat un heroi, va tenir un dels funerals més multitudinaris de la Guerra Civil. L’enterrament  només és comparable en magnitud al que va tenir l’anarquista Durriti el 23 de novembre del 1936.Al passeig de Colom, just davant de la capitania general, va tenir lloc el moment culminant de l’enterrament de Felipe l’1 de juliol de 1938.

Un enterrament amb honors

Nicanor Felipe havia nascut a Lleó. El 1936, ja era a Barcelona. Pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, que depenien del PSUC.

El 18 de juliol ja va destacar per la seva defensa de la República davant del cop d’estat feixista. A partir de l’abril del 1938 va anar al front d’Aragó, a la riba del Segre. Juntament amb el Jaume Girabau, el comissari que sempre l’acompanyava, formaven part de la 143 Brigada Mixta. A partir de març del 1938, quan els feixistes van arribar al Segre, van ser ascendits i Felipe va ser nomenat comandant de la Trentena Divisió, destinada a la zona de Balaguer.

Felipe va morir els darrers dies de juny de 1938. El 30 d’aquell mes, van instal·lar la capella ardent al casal Karl Marx, l’antiga seu del Círculo Ecuestre, al passeig de Gràcia. L’1 de juliol es va fer un enterrament multitudinari. Al seguici hi anaven tota mena de personalitats, com ara consellers de la Generalitat, oficials, tinents, soldats… La comitiva va sortir del casal Karl marx, va baixar pel passeig de Gràcia fins a Pi i Margall, va passar per plaça Catalunya i plaça Urquinaona, va baixar per la via Laietana, aleshores es deia via Durruti, fins a arribar al passeig de Colom. Cal tenir en compte que l’any 1938, l’actual capitania general, al passeig de Colom, era la comandància general de Barcelona. En aquest punt es va afegir a la multitud el general Riquelme, el comandant general de Barcelona, que va rendir honors al difunt. Després, la comitiva va seguir el seu camí cap al cementiri de Montjuïc, on està enterrat.

Eren temps de guerra i actes com aquest s’aprofitaven per fer propaganda i honorar els caiguts per la República. A l’enterrament, a més de militars, hi havia organitzacions populars de tota mena. Al final del seguici hi havia deu carruatges amb flors que es van acabar dipositant a la tomba del cementiri. L’enterrament de Felipe va ser fotografiat per Francesc Boix, més tard conegut com el fotògraf de Mauthausen.

Aquest va ser el seu únic reportatge a Barcelona. Es va publicar a la revista “Combate”, l’organ de propaganda de la Trentena Divisió. De fet, Boix va seguir Felipe al front i la majoria de retrats estan protagonitzats per ell i per Girabau. A dia d’avui, de les 710 fotografies del fons de Boix de la guerra civil, les de l’enterrament són les úniques, que se sàpiga, que es van publicar com a reportatge. Boix volia acompanyar fins al final Nicanor Felipe, l’heroi de guerra.