Josep Anselm Clavé és el pare del cant coral a Catalunya. Va ser el primer a organitzar concerts de corals i balls per a la burgesia i la classe treballadora. Ho explica Bruno Nájera, president de la Federació de Cors Clavé.

La primera coral

Abans de la construcció de l’Eixample, Anselm Clavé organitzava concerts i balls en un espai enjardinat que avui ocupa el passatge dels Camps Elisis, molt a la vora del passeig de Gràcia. El jardins dels Camps Elisis eren, juntament amb els jardins d’Euterpe i els de la Ninfa, els tres jardins que ocupaven la zona en aquella època.

Anselm Clavé va fundar la Coral Fraternitat, la primera coral de Catalunya i de tot Espanya. Per pressions polítiques, ben aviat en va canviar el nom i es va dir Coral Euterpe, en honor a una ninfa que hi havia en una escultura als jardins on cada dijous i cada diumenge oferia concerts. A aquests concerts hi anaven tots els estrats de la societat, des de patrons i burgesos fins a obrers. S’hi arribaven a aplegar fins a 3.000 persones.

El repertori de la coral de Clavé força ampli: cançó popular catalana; composicions pròpies de Clavé, tant en català com en castellà; composicions d’altres mestres de l’època, i òpera. Gràcies als cor de Clavé, Barcelona va sentir per primer cop fragments d’una òpera de Wagner, ‘La marxa triomfal’, i ‘El cor dels peregrins’, del Tanhauser.

Una coral obrera

La Coral Euterpe estava composta per obrers joves i era semiprofessional. Ben aviat, seguint l’exemple del cor de Clavé, es van fundar altres grups corals a tot Catalunya. Molts dels que avui estan actius són hereus d’aquella primera coral. A Catalunya n’hi ha 150 que estan vinculats al moviment claverià. Sota el concepte cant coral català, creat per Clavé, s’ha format una gran confederació del cant coral català.

Clavé també es va distingir en la defensa dels drets de l’home i de la dona, de les classes populars i obreres. El seu gran repte va ser acostar la cultura a les classes menys afavorides, que deixés de ser elitista. Als seus concerts, obrers i patrons es trobaven en un pla d’igualtat durant una estona.