Edu Rubix fa música des dels 12 anys. Ha tingut una banda de heavy, ha estat implicada en projectes de música experimental i ha exercit la docència com a professora de música contemporània, però finalment ha optat per engegar una carrera en solitari en el marc del pop.
La raó és clara: “Agafar el pop era l’única manera de parlar d’experiències no normatives, utilitzant un tipus de música popular”. I és que aquest és l’eix que vertebra Bonitx, un projecte que parteix de l’experiència íntima però interpel·la obertament a la societat: “La música m’ha servit per conèixer-me millor i comunicar-me amb la gent des del meu cos”, explica.
Sempre he tingut problemes d’integració amb la societat normativa. La música m’ha servit per conèixer-me i per validar la meva experiència en el món.
Bonitx insisteix que el pop “és una gran manera de generar comunitat” enfront d’altres que parteixen del que considera “un cert tipus d’elitisme que subverteix una mica el paper de la música”. Al ‘Feeel’ ens parla dels primers temes amb què s’ha donat a conèixer: ‘Algo que cambie’, ‘Femme’, ‘Sin ti’ i ‘Gloss’, cançó que li serveix per insistir en la necessitat que les experiències no normatives també estiguin vinculades a una intel·ligència afectiva.
El primer LP de Bonitx veurà la llum aviat, publicat per El Genio Equivocado, però ens avança que ja té preparat un segon treball de cara al 2022. Un mateix esperit, però punts de vista diferents: mentre el primer reflecteix “l’estimar-se com una persona no binària”, el segon respon a “la posició d’haver-te acceptat” com a tal.
La responsabilitat afectiva és el motor per a qualsevol dissidència. Em sembla molt bé que et pintis els ulls, però si no tens responsabilitat afectiva, de què et serveix?
