Descampats, autorentats, bodegues… Escenaris ben diversos van acollir les primeres festes de reggaeton a Mèxic. Tots de manera il·legal i clandestina. “No hi havia un control de si entraven menors, eren festes organitzades per individus que cobraven una entrada i contractaven DJ i els equips de so”, ens explica DJ Krizis en aquesta conversa al costat del seu company DJ Sueño al ‘Feeel’ sobre el gènere del que tots dos són referents.
DJ Sueño destaca la importància de Veracruz, “el port més cabró, més gran i el primer de la història de Mèxic”. Assegura que “entra tot per allà, el mercantil, el musical” i que el reggaeton no va ser una excepció. De fet, afirma que aquest punt ha esdevingut un lloc de culte per aquest gènere fins al punt de desenvolupar una escena musical pròpia que defensa amb orgull la seva singularitat.
Les primeres festes de reggaeton eren en terreny, autorentats, en bodegues… eren totalment il·legals.
DJ Krizis i DJ Sueño repassen en aquesta entrevista alguns dels noms que van marcar els primers anys de reggaeton a Mèxic i expliquen com va ser el procés que, al cap de força temps, va acabar traslladant aquest gènere als clubs fins al punt d’acabar esdevenint un dels reclams principals.
Fèiem fins a cinc sessions en un dia. I aquí es toca dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Tots dos destaquen la convivència del reggaeton amb altes estils: “Era d’acudit que en els clubs on es tocava reggaeton, es tocava molta electrònica, on jo vaig estar de resident tant hi havia reggaeton, com música psicodèlica, trance…”, recorda DJ Sueño. Tot això en un territori farcit de locals i on, segons DJ Krizis, “hi ha tanta gent que hi ha gent per a tots”.
