El prolífic Òscar Tusquets i Blanca ha visitat el ‘Terra fèrtil‘, de betevé, per repassar la seva trajectòria professional, sobretot com a dissenyador i arquitecte. Ara és un ferm defensor de la Sagrada Família, malgrat que quan era jove va criticar la continuïtat de les obres: “Em vaig convertir“, ha dit amb humor. De fet, ara fins i tot creu que té la clau per enllestir la façana de la Glòria. “Tenen un repte molt gran i jo crec que els he donat un consell que si me l’accepten, farem història”, ha confessat.
Tusquets ha assegurat que ell faria de pont entre l’artista encarregat de la part figurativa i els responsables del temple, “si els convencem”, ha matisat. No n’ha donat més detalls ni tampoc el nom de l’artista, tot i que ha assegurat que és “de fama mundial”.
La seva obra l’ha erigit com un dels arquitectes catalans més importants de la segona meitat del segle XX. Entre els seus treballs més importants també hi ha la remodelació del Palau de la Música, l’estació de metro Toledo a Nàpols, o la creació de l’Auditori Alfredo Kraus, una de les seves creacions més notables, que s’ha convertit en una icona de Las Palmas de Gran Canaria i de la qual ha reconegut que està molt satisfet.
“Arquitectònicament anem pel mal camí”
Ara bé, Tusquets considera que l’arquitectura no viu un bon moment. “Anem pel mal camí”, ha lamentat. Considera que els edificis ja no els projecten arquitectes sinó consultores internacionals, i posa l’exemple del Camp Nou. “El del Barça era un projecte maco”, però creu que l’entrada d’una empresa turca al projecte ha restat autoritat als arquitectes: “Em temo el pitjor” ha dit.
S’ha mostrat crític amb el disseny dels camps de futbol perquè “són tots molt iguals”. Tampoc no s’ha mossegat la llengua per dir que “l’estadi del Madrid pot semblar apoteòsic” per a alguns, tot i que jo “el trobo lletgíssim”.
La bellesa d’un objecte està en l’ús i en el fet que et “sigui simpàtic”
També s’ha referit al seu treball com a dissenyador i ho ha fet assegut sobre una de les seves creacions més cèlebres, la cadira ‘Gaulino’, que ell mateix va suggerir perquè formés part del mobiliari de l’entrevista.
En el terreny del disseny, Tusquets defensa que la bellesa d’un objecte està en la utilitat, però l’objecte també ha de generar una relació afectiva. “Si amb una tetera m’hi cremo, l’acabo odiant” ha explicat. Per a ell “la bellesa d’una tetera està en l’ús, en el dia a dia, i també en el fet que te l’estimis i et sigui un objecte simpàtic”, ha defensat.
La creativitat minva amb els anys, però “s’aprèn més”
Tusquets acumula prestigi i nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Disseny o la Medalla d’Or del mèrit en belles arts.
Ara, amb 82 anys, té clar que la creativitat amb els anys minva, “però s’aprèn més”. En definitiva sumar experiència permet enfocar “obres més complexes”. L’empremta de Tusquets es pot veure a Barcelona, en projectes com l’àrea del Convent dels Àngels, l’avinguda de la Catedral o la Vila Olímpica.
