La Lorena i el Moha tenen una cita cada divendres a la tarda durant tot el curs. Dediquen dues hores a parlar, anar a la biblioteca o fer treballs manuals. L'activitat és pràcticament una excusa. L'important és que en aquesta estona es produeixi un intercanvi entre dos mons que sovint no es toquen: el dels universitaris i el dels infants de famílies amb risc d'exclusió social. LORENA NÚÑEZ, voluntària i estudiant "Ell em dóna aquesta innocència o aquesta picardia. I jo espero ensenyar-li també a ell algunes coses: més maduresa o el sentit de la responsabilitat." MOHA "Jo sé més de manualitats, ella sap més de ping-pong." El projecte En Tàndem està en marxa a vuit barris de Barcelona i pretén assolir aquest curs un centenar d'acompanyaments com aquests. No es tracta de classes de reforç. Però la idea és arribar on no arriba l'escola a través de l'amistat i la confiança que es genera entre les parelles. "I com portes el tema deures? / Ni bé ni malament, però més malament que bé. Intento acabar-los però no tinc temps, llavors no busco el temps." ALBA SEGURANYES, tècnica de voluntariat i projectes de l'AFEV "Al no ser el professor, al no ser el seu germà, el seu pare, i al tenir aquesta proximitat d'edat, s'obren molt a nivell personal." JASMINA "Crec que ella és molt responsable, se li veu molt a la cara. Em podria ajudar més en el tema d'organització." Els resultats de moment són satisfactoris, perquè en 9 de cada 10 casos, l'autoestima i la motivació dels infants i joves ha millorat.
La iniciativa és de l’AFEV, una entitat d’origen francès que des de 2008 també promou el voluntariat social entre els universitaris catalans. Actualment, el projecte d’acompanyament individualitztat està en marxa a vuit barris de Barcelona i aquest curs aspiren a formar un centenar de “parelles”. Hi participen tant infants dels últims cursos de primària com adolescents que fan l’ESO, la majoria derivats dels serveis socials i amb dificultats socioeconòmiques o personals lleus.
El projecte pretén arribar allà on no arriba l’escola, però no es tracta de fer classes de reforç ni d’una orientació acadèmica. La idea és que la confiança que es genera entre les parelles es tradueixi en un augment de l’autoestima i l’estímul d’altres valors, com la responsabilitat o l’interès pels estudis. “Com que no és el professor ni el seu germà ni el seu pare, i com que té aquesta proximitat d’edat, els nens o els nois s’obren molt més en l’àmbit personal”, explica l’Alba Seguranyes, tècnica de voluntariat i projectes de l’AFEV.
Les enquestes als educadors dels infants avalen el programa. En un 91 % dels casos, la motivació i l’autoestima han millorat, sovint de forma molt significativa.
