Un grup de cases de l’inici del carrer de la Jota, a la confluència amb la Meridiana (Nou Barris), estan sentenciades des del 1976, moment en què el Pla General Metropolità (PGM) va definir que unes serien un equipament i altres servirien per eixamplar la Meridiana. El veïnat ha conviscut des d’aleshores amb el neguit de poder perdre casa seva. Per a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, aquest de Vilapicina i la Torre Llobeta és només un dels exemples que hi ha ara al districte de cases centenàries amenaçades que cal preservar de l’enderroc.
Una d’aquestes cases és la de Fernando Montiel. La va comprar el 1977, sent conscient que podia tenir data de caducitat. “Tenia moltes lletres per pagar i m’ho vaig prendre com un lloguer, esperant poder arribar a pagar-les totes. Tenia por de quedar-me entrampat i sense casa però aquí som encara”, explica. Assegura que l’ambient veïnal és com el d’una família i no es veu lluny de casa seva. “Recordo els meus pares sempre patint —afirma el seu fill Fernando Montiel. No som especuladors, només volem que les cases segueixin on són, són part de la història de Barcelona i és la vida dels meus pares”.
La construcció de la Meridiana ja va esborrar quatre cases
Casa seva forma part d’un grup centenari, de les més antigues de Nou Barris. El carrer de la Jota (aleshores la zona estava endreçada per noms de lletres) es va planificar el 1896 i es va començar a urbanitzar a partir del 1904. Abans que el PGM afectés el grup de cases, ja en van caure un parell amb la construcció de la Meridiana. El carrer de la Jota no arrenca als números 1 i 2, sinó al 6 i 7.
De fet, el pla era eliminar aquest darrer tram de carrer per fer-hi un gran equipament però finalment es va decidir salvar i requalificar només les cases afectades com a equipaments més petits.
Reclamen una llista de cases afectades i desafectar-les
L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris defensa aquest cas com el d’altres que hi ha al districte. “Hem perdut un tros de carrer, no volem perdre’n l’altre. I com aquest cas, n’hi ha més, com l’illa del rellotge de sol del carrer del Doctor Pi i Molist, l’illa de cases del carrer de la Mare de Déu de les Neus o casos aïllats, individuals”, apunta Jordi Sànchez, de l’arxiu. Reivindiquen que Nou Barris “no pot perdre més cases centenàries” que potser en un altre districte no serien tan importants com en aquest, amb menys edificacions tan antigues. “Expliquen la història dels nostres barris”, afegeix Sànchez.
Reclamen que es faci una llista amb totes les cases baixes que queden i es miri si estan afectades urbanísticament i si es poden protegir. Aquesta demanda la va portar el partit de Xavier Trias al plenari de Nou Barris aquesta tardor i es va aprovar per majoria però amb els vots contraris del PSC. Ara l’arxiu està pendent que doni els seus fruits i que no es perdin cases històriques, com ara Villa Concepción, a la Prosperitat.
