En la vacunació contra la covid-19 actualment la prioritat són els col·lectius vulnerables i els treballadors essencials, però la immunitat de grup no s’aconseguirà fins que un nombre elevat de la població hagi rebut el vaccí, inclosos els més petits. De fet, aquests seran els últims a rebre’l, ja que, fins ara, amb mesures com els grups bombolla, aquest col·lectiu ha registrat pocs casos. Alguns pediatres, però, avisen que amb la pandèmia —segons un estudi efectuat a València— alguns progenitors estan deixant de banda la vacunació per calendari d’altres malalties, per la por d’anar als centres mèdics. Amb motiu de la primera Jornada Nacional de Pediatria de l’Hospital de Nens, parlem amb el director mèdic, Javier Massaguer.
La vacunació dels nens contra la covid-19 està centrant el debat del programa de la primera Jornada Nacional de Pediatria HM.
—En aquesta jornada estem intentant treballar per tenir uns protocols únics de pediatria en àmbit nacional, que siguin homogenis. No podem abandonar la vacunació sistemàtica. És a dir, tots aquells vaccins que s’administren als infants per calendari. Per exemple: a partir dels dos mesos, es vacunen de la tos ferina i, en els últims estudis efectuats a València, s’ha demostrat que amb la pandèmia s’està vacunant un 68 % menys.
Ara la por que tenim és que quan s’incorpori la vacunació contra la covid a la canalla, que és obligatòria, abandonem les altres vacunes
Per què ha baixat aquesta vacunació sistemàtica?
—Els nens, amb la pandèmia, van menys al metge i això suposa un hàndicap per poder posar altres vacunes. A sobre s’hi afegeix que n’hem de posar una de nova, que és molt inquietant per a tothom. Hem de fer una bona promoció vacunal.
Quan s’hauria de començar a vacunar els infants?
—Clarament, seran els darrers, ja que són els qui menor incidència tenen del virus. S’ha vist que la gestió en medicina escolar, els grups bombolla, han sigut efectius i no hi ha hagut afectació. Dins d’aquest mateix col·lectiu, però, els primers a rebre la primera dosi haurien de ser els qui pateixen altres patologies.
Què s’ha de valorar en el calendari de vacunació d’infants?
—Encara s’està estudiant com ha de ser aquest procés, però caldrà establir un calendari com el que ja es fa amb l’administració d’altres vaccins, ja que els nens tenen una immunocompetència característica i, a diferència de la població adulta, necessiten més dosis [dels vaccins]. A partir dels 12 anys, els nens es comporten —pel que fa a immunitat— com un adult, però en edats anteriors i, en casos com el del xarampió, necessiten diverses dosis per fer front a les patologies.
Vistes les complicacions que ha presentat la vacuna d’AstraZeneca en alguns casos, quin vaccí s’assignaria a aquest col·lectiu?
—Encara no tenim cap conclusió científica, però sospitem que els efectes secundaris que està tenint AstraZeneca en alguns adults no tenen per què repetir-se en menors. Les malalties com la trombosi són poc freqüents en els infants.
