ANTONI BOSCH, vicerector d'Economia i Projectes Estratègics de la UPF "La Pompeu és petita però molt intensa, amb producció de qualitat. Mirem els millors llocs i intentem fer el mateix que fan ells, i per això només hi ha una cosa que compta: tenir capacitat per seleccionar els bons investigadors." ANDREU MAS-COLELL, conseller d'Economia "Té tot el sentit del món que estratègicament insistim en millorar, en tots els aspectes, el nivell de les ciències socials i humanitats." XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "No volem ser només olímpics i turístics sinó també una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació".
Aquest dilluns el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, l’alcalde, Xavier Trias, el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, i el rector del centre, Jaume Casals, han visitat el nou edifici del Parc de Recerca de Ciències Socials i Humanitats, el primer parc de Catalunya en aquest àmbit i que es vol convertir en un “pol de recerca de referència europea.” I això es fa, segons el vicerector de la UPF, Antoni Bosch, observant dels millors llocs i intentant fer el mateix que fan ells. I per aconseguir-ho, diu Bosch, “només hi ha una cosa que compta: tenir capacitat per seleccionar els bons investigadors”. Actualment hi treballen una dotzena de centres i grups d’investigació en matèria d’economia, salut, immigració o negocis.
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, creu que aquest parc és una “gran oportunitat per millorar el coneixement en ciències socials i humanitats”, i fer-ho, diu, és una aposta estratègica en aquests temps ja que aquest tipus de recerca “no és tan costosa econòmicament.” Per la seva banda, l’alcalde, Xavier Trias, s’ha felicitat que la ciutat hagi aconseguit un centre de referència europeu i mundial en temàtica social i de salut. Ara, ha dit, “cal apropar-lo a la resta de la ciutat a través d’un eix que connecti de la universitat al barri de la Ribera.”
El Parc funciona des de 2008 en un primer edifici situat al mateix campus de la Ciutadella, i ara, amb aquest segon bloc físicament connectat al primer, s’aglutinen tots els grups d’investigació i es consolida el tercer gran parc de recerca de la ciutat, després del Parc Científic i el Parc de Recerca Biomèdica.
L’edifici, que ha costat 15 milions d’euros, té 8.685 metres quadrats de superfície i consta d’aules en format amfiteatre i desenes de sales de treball per als grups de postgrau i doctorat. El centre també disposa d’un laboratori orientat a l’experimentació econòmica i del comportament humà.
Grups d’investigació del parc
El Parc de Recerca acull una dotzena de centres i grups d’investigació, entre els quals estudis sobre les desigualtats en la salut o sobre immigració, dos temes d’actualitat.
Ricard Zapata, director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració, explica que la seva línia d’investigació es basa en “l’estudi i el diagnòstic dels problemes relacionats amb la immigració” i per això, diu, “l’últim estudi del grup sobre xenofòbia té un aire de prevenció”.
Un altre grup d’investigació és el que lidera Joan Benach de Rovira, director del Grup de Recerca en Desigualtats de Salut, uns estudis que volen explicar les causes d’aquestes desigualtats en la societat i l’impacte que hi tenen les condicions socioeconòmiques. Benach explica que les desigualtats en salut “es reflecteixen amb les classes socials, els grups ètnics o els immigrants”. De fet, diu, als barris de Barcelona “hi ha una diferència de vuit o nou anys en l’esperança de vida entre els barris més rics i els més pobres.” El director del grup de recerca afegeix que la privatització del sistema sanitari català, segons la informació de la qual disposa el grup, “comportarà més problemes de slaut i més desigualtats.”
