JORDI MARRÓN "Ens han donat una sopa i com expert en sopes que sóc, que m'agraden molt, us puc dir que està molt bona." MARIA HURTADO "Estaba buenísima." EMMA MIGUEL "M'estic menjant una sopa feta, m'han explicat fa una estona, amb verdures que Mercabarna i Mercavallès haurien llençat i està boníssima." La sopa ha estat el plat principal del dinar d'avui, fet amb 1.800 quilos d'aliments que s'haurien llençat si no s'haguessin reaprofitat. CLARA VERA "El Gran Dinar s'emmarca dins la Setmana Europea de Prevenció de Residus i és el primer àpat gratuït i multitudinari preparat amb aliments recuperats." En total se n'han repartit 4.100 racions. Es calcula que cada català llença a l'any 35 quilos d'aliments valorats en més de centéurus 100 euros. NOEL GARCIA Plataforma Aprofitem els Aliments "Cada any es llencen tones de menjar que és bon menjar, que es pot menjar, que es pot cuinar, que és totalment comestible però per diferents circumstàncies es llencen." La mida d'alguns aliments, la poca planificació de la compra o la manca de coneixement sobre les tècniques d'emmagatzematge són algunes de les causes del malbaratament en l'àmbit domèstic. Perquè això no passi i coincidint amb el dia, la Generalitat i l'Ajuntament han posat en marxa una campanya de conscienciació amb una exposició i xerrades que s'allargaran durant aquest 2015.

Coincidint amb el Dia de Prevenció del Malbaratament Alimentari, emmarcat en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la plaça dels Àngels ha acollit el Gran Dinar Barcelona, en què s’han servit 4.115 racions preparades amb aliments aprofitats. Es tracta de productes que mercats i botigues no poden vendre per seu mal aspecte, data de caducitat, sobreproducció o falta de demanda.

El dinar ha estat organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments, que ha recollit al voltant d’una tona d’aliments, sobretot fruites i verdures, aptes per al consum però descartades per a la seva comercialització. Entre les 12 i les 16 h, s’ha ofert una sopa de verdures a base de patates i hortalisses. Per d’altres amb el paladar més dolç també s’ha repartit macedònia feta amb fruites recuperades.

Han participat a l’acte més de 150 voluntaris que s’han dedicat a cuinar, repartir i informar sobre el malbaratament dels aliments, entre els quals hi ha  els cuiners de la Fundació Alícia. Els aliments que no s’han pogut cuinar han estat donats a un menjador social i a una entitat solidària i també s’han regalat patates i enciams a persones que han passat per la zona.

Les administracions fan campanya

Aquest dissabte també s’ha iniciat  la campanya “Som gent de profit” impulsada per la Generalitat, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.  Durant el que queda de 2014 i al llarg de 2015 es duran a terme diferents accions per evitar el malbaratament alimentari, que a Catalunya suposa llençar cada any 260.000 tones de menjar en bon estat.

Entre altres iniciatives, hi ha una exposició itinerant per motivar la ciutadania a canviar el seu comportament envers els aliments i s’ha creat una aplicació mòbil que ajudarà els ciutadans a ser més curosos amb les compres, amb un comptador d’allò que tenen a la nevera i consells de les racions que s’han de comprar, així com un web específic i accions a les xarxes socials.

Segons l’estudi Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya, elaborat l’any 2011 per la Universitat Autònoma de Barcelona, cada català llença cada any 35 quilos d’aliments, que representa el menjar consumit durant uns 25 dies. Aquesta quantitat de menjar correspon al 7% del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços.

Els principals factors que influeixen en el malbaratament en l’àmbit domèstic són la pèrdua de consciència sobre la importància del que es llença, la poca planificació a l’hora de comprar, les actituds culturals que no valoren l’aprofitament de les restes de menjar, la falta de coneixement sobre les tècniques d’emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i consum preferent i els formats de les racions que es poden comprar als supermercats. En la distribució, els problemes es detecten sobretot en la demanda creixent de productes refrigerats i, en els serveis de restauració, en la necessitat de dimensionar millor les racions adequant-les a les demandes reals dels clients.