SERGI BONET, rector de la Universitat de Girona i president de l'ACUP "Una reducció dels preus públics de matrícula dels estudis de grau i de màster. Penseu que la contribució que fan els països de l'OCDE la mitjana és del 14%, en el cas de Catalunya, la contribució dels estudiants és del 26% (...) Volem que s'equipari el cost del grau i el màster de manera que sigui el mateix perquè són dues etapes educatives de la universitat i no pot ser de cap de les maneres que la segona etapa educativa que està més que demostrat que és el que dóna més possibilitats d'inserció laboral i més retribució estigui reservat només per aquell que s'ho pot pagar (...) Hem de tenir més autonomia organitzativa, financera, de gestió de persona, de gestió acadèmica i tot això relacionat amb retre comptes perquè el que estem gestionant són recursos públics (...) Hi ha una oportunitat. Tenim al nostre país un president de la Generalitat que va guanyar una moció de confiança el 28 de setembre, tenim uns pressupostos que s'han de negociar en el Parlament i nosaltres no volíem deixar passar aquesta oportunitat per fer una declaració pública i comuna de principis entre tots nosaltres."
Actualment a Catalunya, els alumnes de les universitats assumeixen el 26 % del cost de l’ensenyament superior que cursen. Aquest fet fa que hagin de pagar fins a dues i tres vegades més que els alumnes de, per exemple, universitats públiques d’altres autonomies de l’estat. La mitjana del que els alumnes aporten a l’OCDE és, també, molt inferior, d’un 14 %, i és cap aquí, cap on les universitats catalanes volen tendir. És una de les peticions que figuren al manifest que han signat la UB, la UAB, la UPF, la UPC i la UdG en el marc de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).
Demanen també que s’equiparin els preus dels graus i els màsters, ja que, segons el president del l’associació, el rector de la UdG Sergi Bonet, “són dues etapes educatives de la universitat i no pot ser de cap de les maneres que la segona etapa educativa que està més que demostrat que és el que dóna més possibilitats d’inserció laboral i més retribució estigui reservat només per aquell que s’ho pot pagar“. I advoquen per un sistema integral de beques i ajuts que asseguri la igualtat tant en l’accés com en el progrés acadèmic.
Per aconseguir-ho, però, cal més finançament, i per això reclamen que s’avanci cap a un model estable que asseguri la suficiència econòmica de les universitats. Volen equiparar-se, també en aquest punt, amb la mitjana de l’OCDE, en què les universitats públiques reben un 1,22 % del PIB. A Catalunya és només un 0,88 %. De moment, el que reclamen en els propers pressupostos és un increment de 100 milions d’euros que, si bé encara quedaria lluny del desitjat 1,22 %, sí que permetria destinar-ne una meitat a la reducció de matrícules i l’altra al finançament de les universitats.
Igual d’important és, però, un altre dels punts del document que aquest dimarts han lliurat al secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro: la petició de més autonomia. Creuen que l’han perdut en l’àmbit organitzatiu, financer, de gestió de personal i acadèmic, i volen recuperar-la en tots els àmbits. Rendint, això sí, comptes de forma periòdica tant al govern de la Generalitat, com a la ciutadania des el Parlament.
Pel que fa a personal, proposen un pla de xoc a deu anys per poder renovar les plantilles (relleu generacional) i donar resposta a les aspiracions dels interins de consolidar el seu lloc de feina, així com un altre pla que permeti recuperar el personal d’administració i serveis que s’ha perdut amb la crisi (arran d’una taxa de reposició del 0 %). Tot plegat, en un document que per Sergi Bonet “no és cap crítica al govern de la Generalitat, sinó que vol obrir una via de diàleg. Hi ha una oportunitat. Tenim al nostre país un president de la Generalitat que va guanyar una moció de confiança el 28 de setembre, tenim uns pressupostos que s’han de negociar en el Parlament i nosaltres no volíem deixar passar aquesta oportunitat per fer una declaració pública i comuna de principis entre tots nosaltres.”
