David Bertran, conservador del Jardí Botànic de Barcelona, ha explicat a ‘El matí de Barcelona’ com evoluciona el canvi de color de les fulles a la ciutat aquesta tardor. Els exemplars de faig, o roure, plantats a la part superior del Jardí Botànic com a representants de la zona mediterrània occidental, de moment mantenen el color verd de l’estiu i només mostren algunes primeres fulles amb tonalitats de tardor. Caldrà esperar encara uns quants dies per veure com els colors tardorencs s’estenen de forma més decidida pels carrers de Barcelona, a diferència del que passa aquests dies en zones de muntanya de l’interior i el nord de Catalunya.
Per què cauen les fulles?
Al Mediterrani predominen els arbres de fulla perenne, però també hi trobem caducifolis als boscos de ribera o en zones humides i més frescals. La pèrdua de fulla és una adaptació a l’existència d’un període fred.
David Bertran ha explicat que “els caducifolis tenen l’estratègia de voler recuperar al màxim possible els nutrients que s’acumulen a les fulles, i els traslladen a les parts de reserva de l’arbre, sobretot a les arrels”. Aquest procés de reciclatge es produeix a la tardor i es fa evident externament forma d’un canvi de tonalitat de les fulles.
Com funciona aquest procés?
El procés s’inicia amb la degradació de la clorofil·la, el pigment que permet fer la fotosíntesi i que fa que les fulles siguin verdes. A mesura que es va degradant, el color verd va minvant i es fan evidents les coloracions causades per altres pigments presents a les fulles en menor quantitat: els carotens són els responsables dels colors ataronjats, la xantofil·la dels colors groguencs, i els antocians dels vermells o porpres. Aquests pigments posen de manifest, externament, que la fulla s’està marcint però que s’intenta mantenir viva.
Quan tota la clorofil·la i la resta de sucres s’han deixat anar, es a dir, han estat reciclats i emmagatzemats a l’interior de l’arbre, aleshores les fulles s’assequen del tot i cauen. El reciclatge d’aquests nutrients generats per les fulles a la primavera i l’estiu permeten que l’arbre, ja despullat, pugui sobreviure a l’hivern. I aquí rau la importància de podar els arbres a l’hivern, un cop ja han perdut les fulles, i no a la tardor o a l’estiu.
A continuació podeu escoltar l’entrevista emesa a ‘El matí de Barcelona’:
