Les dades són el resultat de l’estudi sobre la victimització que afronten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament realitzat per Dincat Plena Inclusió, la Fundació Vicki Bernadet i el Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent de la Universitat de Barcelona. L’estudi, que ha fet entrevistes a 260 persones, entén la victimització com el dany o perjudici que es causa a una persona a través d’un comportament contrari a les normes socials. La majoria de les situacions es produeixen en delictes comuns o entre iguals, però també destaca amb un alt percentatge, gairebé un 70 %, l’exposició a la violència, que pot ocórrer en la relació amb les parelles de les víctimes o amb els seus pares. Aquesta tipologia també és la que menys es comunica.
El tercer tipus de victimització, amb un 60 %, és provocat per cuidadors o familiars i la victimització sexual i l’electrònica es produeixen en menys mesura. Tot i això, un 48 % de les dones són víctimes sexuals en comparació amb el 35 % dels homes, l’única tipologia en què les xifres divergeixen més de 10 punts entre sexes. Els resultats també fan palès que la majoria d’aquestes situacions es produeixen al carrer o en llocs públics, i a casa.
Els experts apunten que les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament són un col·lectiu de risc, però de forma similar a altres grups amb característiques similars. Tot i això, destaca que les persones discapacitades viuen situacions de victimització al llarg de tota la vida i no es limita només en la infància, com en altres col·lectius, i són episodis difícils de detectar.
