Que la pobresa a Barcelona té rostre femení ho evidencia aquesta dada: una de cada cinc dones majors d’edat —el 21 %— viu sense cap ingrés a la ciutat. La xifra és, per la tinenta d’alcalde de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez, “demolidora” i contrasta amb el 16 % d’homes en situació de vulnerabilitat. “La majoria són dones d’origen migrant i amb persones a càrrec”, concreta.
Pérez ha revelat aquesta realitat en fer balanç de l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat que el govern municipal va desplegar el 2016 i que s’allargarà fins al 2024. Des dels seus inicis, el pla ha executat diverses mesures encaminades, sobretot, a millorar la situació laboral de les dones i a combatre les desigualtats de gènere al mercat.
Durant sis anys, l’estratègia ha desenvolupat 325 programes i un centenar de campanyes i ha registrat més de 138.600 beneficiàries. En el terreny laboral, per exemple, el pla ha permès oferir feina a 9.000 dones, s’han atribuït ajuts a 500 pimes per afavorir la contractació de dones o s’han fet campanyes de sensibilització sobre la precarietat en l’àmbit de les cures.
Ajuts per a l’habitatge i la llar
Pel que fa a l’habitatge, el pla ha permès adjudicar un pis a més de 1.800 dones vulnerables o famílies monoparentals, així com acompanyar 8.574 usuàries dels punts d’assessorament energètic (PAE) per evitar talls de subministrament. D’altra banda, unes 1.700 dones sense llar de les 10.000 ateses han accedit a pisos o a centres residencials de la ciutat.
En el marc de l’Estratègia contra la feminització de la pobresa, també s’han destinat més de 36 milions d’euros a ajudes per a elles en àmbits com el de l’habitatge i el transport o per cobrir les necessitats bàsiques. Amb tot, Pérez afirma que cal continuar treballant però lamenta que “hi ha una desigualtat de gènere molt estructural que costa revertir”.
