L’Eva té problemes de visió des que té 11 anys. Res greu, però li ha comportat molts problemes, en tenir problemes econòmics i no poder-se pagar unes ulleres sempre que ho ha necessitat. Quan era jove se li van trencar les ulleres, i va haver de passar mesos sobrevivint demanant lents de revisió a les òptiques, ja que el seu pare no disposava de diners per pagar-li’n unes de noves. No era la seva diòptria però com a mínim veia alguna cosa més que sense res. Ara no n’és una excepció. Feia mesos que no hi veia bé, però havia decidit no anar a l’oculista. Total, no podia pagar unes ulleres noves.
Aquest dijous aquesta situació ha canviat, gràcies el projecte Ver para crecer, que pretén revistar la vista a persones amb pocs recursos econòmics i oferir, a aquells que ho necessitin i a qui la seva conjuntura no permeti costejar-les, unes ulleres noves, fetes expressament amb la seva graduació actual. A més se’ls ofereix l’oportunitat de triar unes muntures noves al gust. Tot, de forma gratuïta.
A part de l’Eva, també s’han beneficiat d’aquesta campanya 100 persones més, que aquest dijous han estat ateses per una desena de voluntaris especialitzats que han muntat una clínica mòbil a la seu de Sant Joan de Déu – Serveis Socials, a Sarrià. Les persones beneficiàries han estat derivades des de serveis socials i totes tindran les ulleres que tant necessiten d’aquí a dos mesos.
El projecte, que es va iniciar el 2015, està encapçalat per dues iniciatives que es complementen. D’una banda hi ha Vision for Life, d’Essilor, que aporta la seva tecnologia; i de l’altra, la Fundación Cione Ruta de la Luz, que té molta experiència en projectes d’ajuda humanitària en l’àmbit de la salut visual en països en vies de desenvolupament. Conjuntament ja han revistat la vista a més de 1.500 persones a tot l’estat espanyol. Aquest 2017 tenen la intenció de continuar fent créixer el projecte.
Voluntaris i beneficiaris coincideixen a demanar que les administracions públiques prenguin mesures perquè ningú no es trobi més amb aquesta problemàtica. Defensen que les ulleres són un bé de primera necessitat i que s’hauria d’assegurar que tothom hi tingues accés.
