Els “ingredients” per tal que es pugui formar un núvol són: vapor d’aigua, un refredament de l’aire que el conté, així com petites partícules que actuïn com a nuclis de condensació.
Els nuclis de condensació són presents habitualment a la part baixa de l’atmosfera en forma de petites partícules de sal, pol·len, pols o partícules procedents de l’activitat industrial i el trànsit. En determinades ocasions -sobretot quan la humitat de l’entorn és elevada com avui- la columna de vapor d’aigua emesa per la central tèrmica del Besòs es va refredant en guanyar altura, fins que arriba un moment en el qual el vapor es veu obligat a condensar-se damunt de nuclis de condensació presents a l’aire. En aquest moment es formen petites gotetes d’aigua i el núvol s’acaba fent visible.
El núvol en qüestió pot continuar creixent en altura i adoptar formes habituals dels cúmuls, per exemple. Es parla aleshores d’antropocúmulus. Aquesta nomenclatura, que no es troba recollida en els manuals i llibres d’identificació de núvols, va ser proposada fa uns dos anys per Marcel Costa i Jordi Mazon, experts en núvols i autors de diversos llibres de divulgació de meteorologia.
Aquest curiós núvol ha estat capturat per diversos observadors i s’ha difós a través de les xarxes:
@jmmb60 @btveltemps @javioru , como comentan. Desde más cerca pic.twitter.com/oW2kHMc79q
— Rafael CA (@rarmero1) 16 de febrer de 2017
#antroponube #antropocúmulo sobre #incineradora del Besós #humedad elevada #stratus #Barcelona #SantAdriadelBesos @AEMET_Esp @Divulgameteo pic.twitter.com/WilZfVkJ1z
— Alfons Puertas (@alfons_pc) 16 de febrer de 2017