El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat admetre a tràmit la querella de l’Ajuntament contra sis jutges que van sentenciar 553 persones homosexuals durant el franquisme, la majoria dels quals homes. El tribunal argumenta que, en el moment en què es van dictar les sentències, els fets no estaven tipificats criminalment en l’ordenament espanyol. En aquest sentit, afirma que eren “actuacions jurisdiccionals ajustades a la legislació vigent en el moment en què es van desenvolupar”. Els casos denunciats són d’entre el 1956 i el 1977.
El TSJC ho argumenta pel “principi de legalitat penal” i per la impossibilitat, diu, d’aplicar retroactivament normes que s’han incorporat a l’ordenament espanyol amb posterioritat. En aquest sentit, remarca que, tot i que l’Estat espanyol ha fet seus, per exemple, el Conveni Europeu de Drets Humans, no va ser fins a anys després, en aquest cas el 1979. En l’època dels fets, conclou, “cap d’aquestes normes convencionals de dret internacional no estava en vigor a Espanya”.
Descarta un presumpte delicte de lesa humanitat
Per tot plegat, l’alt tribunal de Catalunya descarta que es puguin encausar els sis jutges per un presumpte delicte de lesa humanitat, tal com sostenia l’Ajuntament. La mateixa resolució recull que el consistori barceloní els atribuïa un “atac sistemàtic —persecució per motius de gènere— contra una part de la població civil integrada per les persones homosexuals”. Consideran que aquest atac es va fer tangible amb la imposició de penes de privació de llibertat.
Segons el criteri del TSJC, aplicar de manera retroactiva una norma no vigent en el moment dels fets només seria possible si els infractors poguessin saber, d’alguna manera, que podien estar cometent un delicte contra la humanitat. En el cas dels sis jutges querellats, considera descartat que “poguessin conèixer el contingut incriminatori de la seva conducta”.
L’Ajuntament recorrerà contra la decisió
Un cop coneguda la decisió del TSJC, l’Ajuntament ja ha anunciat que hi recorrerà en contra. Fonts del consistori asseguren que ho faran “amb la mirada posada a Estrasburg”. Les mateixes fonts apunten que ja s’esperaven un procés complex i amb obstacles, però reiteren el compromís municipal per reparar els atacs contra drets fonamentals del col·lectiu LGTBI.
En la mateixa línia, el govern municipal vol presentar també una altra querella contra els abusos a homosexuals durant el franquisme. Tot i que encara no se’n coneixen gaires detalls, el consistori té intenció de recollir testimonis de possibles afectats.
