Barcelona acull des de divendres una audiència pública organitzada pel Tribunal Permanent dels Pobles que porta a judici simbòlic la situació que les persones migrants i refugiades viuen quan arriben a Europa. Les jornades han estudiat els espais de “no-dret” des de tres punts de vista diferents: el gènere, els menors d’edat i la frontera sud.

Durant les sessions, sis jutgesses han escoltat casos de violació de drets humans explicats per les persones que els han viscut. També hi han comparegut experts en casos com el de Tarajal, els CIE i les deportacions en calent o la islamofòbia de gènere. Aquest diumenge, mentre el focus informatiu mira cap a l’altre cantó del Mediterrani, l’audiència s’ha centrat en la situació a la frontera sud de l’estat espanyol.

El Tribunal Permanent dels Pobles ha fet altres sessions sobre la violació dels drets humans de les persones migrants i refugiades a Palerm, al desembre del 2018, i a París, al gener del 2018. La sessió a Barcelona s’ha fet a petició d’una vintena d’entitats per analitzar la política migratòria de l’Estat espanyol.

L’audiència funciona com un judici convencional, amb advocats i testimonis, i un jurat especialitzat que s’encarrega de deliberar. En aquest cas el tribunal està format per primera vegada per sis dones. El secretari general del Tribunal Permanent dels Pobles, Gianni Tognoni, remarca que la idea és que les seves conclusions serveixin per transmetre a l’opinió pública no tant un relat “tècnic i jurídic” sinó quina és la situació real i que així “l’opinió pública faci canviar de rumb a les autoritats.