La revista ‘Neurology’ ha publicat un estudi que han dut a terme investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Esperança, basat en 54 pacients que han patit un ictus dues setmanes abans. El treball conclou que l’entrenament dels músculs respiratoris és eficaç per evitar complicacions respiratòries en persones que han tingut aquest atac. De fet, es tracta d’una de les principals afectacions que tenen els malalts d’ictus, que juntament amb l’alteració de la deglució, comporta un major risc de pneumònies per aspiració i, per tant, ingressos hospitalaris més llargs i un risc més elevat de mortalitat.
Ester Marco, metge del Servei de Rehabilitació de l’Hospital del Mar i de l’Esperança i investigadora del grup de recerca en Rehabilitació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), afirma que “incorporar com a opció terapèutica una rehabilitació orientada a millorar la debilitat muscular respiratòria associada a l’ictus millora l’eficàcia de la tos i redueix el risc d’aspiració i, per tant, també de les pneumònies per aspiració, així com el risc d’infeccions respiratòries. A més, la determinació de la força dels músculs respiratoris és una tècnica simple, segura i econòmica que podria incorporar-se a les unitats de Rehabilitació Neurològica en un futur per ajudar a avaluar el risc d’aspiració en pacients amb ictus”. La doctora Marco també admet que “fins ara el procés de rehabilitació de l’ictus no integrava cap entrenament respiratori específic”.
El treball que es proposa es basa en un entrenament dual (inspiratori i expiratori) d’alta intensitat, dues vegades al dia, cinc dies a la setmana, durant tres setmanes. Els resultats de l’estudi mostren que, després d’aquests exercicis, la teràpia respiratòria era una opció ben tolerada pels pacients, que millorava significativament la força muscular respiratòria i disminuïa la incidència d’infeccions respiratòries durant els sis mesos de seguiment.
A Catalunya, més de 13.000 persones cada any pateixen un ictus. Tot i que en els darrers anys s’està observant un lleu ascens en la incidència d’aquesta patologia per l’envelliment de la població, s’ha aconseguit un descens gradual de la mortalitat per ictus gràcies al desenvolupament de noves estratègies preventives i terapèutiques de rehabilitació.
