El Tribunal Constitucional no ha admès el recurs interposat pels tres activistes cannàbics de l’associació de fumadors Airam, un d’ells, Albert Tió, president de la Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya. Se’ls va condemnar a cinc anys de presó per un delicte contra la salut pública i associació il·lícita.
Els condemnats, però, esperen que la sentència no s’executi fins que no es resolgui la petició d’indult que ja han tramitat i el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans que preveuen interposar. Per fer front a les despeses d’aquest nou recurs els condemnats han engegat una campanya de micromecenatge. Durant tot el procés judicial també es va posar en marxa una campanya de suport als activistes que també reclamava una regulació per al sector.
“Com consumir si no tens manera d’abastir-te?”
Pels activistes i els seus advocats, la sentència representa una vulneració de drets, ja que a l’estat espanyol el consum de substàncies estupefaents no és un delicte, però “com s’arriba a executar aquest acte de llibertat que l’ordenament jurídic reconeix si no tens manera d’abastir-te?”, es pregunta Joan Bertomeu, advocat de l’estudi jurídic Brotsanbert, que juntament amb Baula Advocats porta la defensa del cas dels tres activistes.
Aquests juristes defensen que el model de les associacions cannàbiques garanteix que el consum es fa en un cercle tancat en què es crea un sistema d’abastiment només per als socis i amb determinades restriccions, com per exemple que els menors d’edat no hi poden accedir. “Nosaltres entenem que queda fora del delicte contra la salut pública”, explica Bertomeu. Però el 2015 el Tribunal Suprem ja va considerar que les associacions cannàbiques no encaixen en el model de consum compartit. “Sembla que surt més a compte dedicar-se a traficar al mercat negre que participar en iniciatives com aquesta”, lamenta l’advocat.
