Uns 150 nens trasplantats a l’Hospital Vall d’Hebron han compartit activitats i experiències al CosmoCaixa. Aquesta és la desena edició d’aquesta trobada que fins ara se celebrava a l’hospital, però que enguany els organitzadors han volgut traslladar a un ambient en què els infants puguin desvincular-se de la malaltia i ser nens com els altres. És una festa per celebrar la vida.
Les famílies, acompanyades per metges del Vall d’Hebron i personal de CosmoCaixa, han participat en activitats al planetari, jocs i tallers científics que han entusiasmat els més petits.
Montse Martí, la presidenta de l’Associació de Nens i Nenes amb Trasplantament Hepàtic, assegura que aquesta jornada serveix perquè els nens vegin que hi ha més gent de la seva edat que pateix la seva mateixa situació, però sense que es creï un grup de “nens trasplantats” que els aïlli dels altres, perquè l’objectiu és normalitzar la seva vida. “Els nens i adolescents se senten sols i estar en contacte amb altres que estiguin en la seva mateixa situació els ajuda a compartir pors i tranquil·litzar-los”, diu Montse Martí que hi ha anat amb la seva filla trasplantada de fetge i amb la família per compartir l’experiència amb els altres pares.
La medicina avança, però el trasplantament d’òrgans en nens encara comporta diversos problemes. “No hi ha suficients òrgans per a nens, n’hi ha que moren perquè la llista d’espera és llarga. El fet que els nens estiguin en constant creixement i que alguns són molts petits també és un problema, perquè no es troben òrgans adequats per cada cas fàcilment”. Ho explica la doctora Teresa Pons. Noves tecnologies permeten que, durant uns pocs mesos, l’infant aguanti fins a rebre l’òrgan esperat, però per a les famílies aquest temps els fa patir molt, perquè veuen com el seu fill va empitjorant.
El principal problema dels nens que necessiten nous òrgans és que no hi ha suficients donacions, ja que en molts casos es necessita la donació d’un cadàver i preferiblement d’algú de les seves mateixes característiques. Després de l’operació han de prendre medecines de per vida, que ajuden que el cos no rebutgi l’òrgan trasplantat. Tot i així, l’òrgan acostuma a tenir una durada d’entre 10 i 15 anys. De gran, la persona necessitarà un nou trasplantament.
