Augmenten les denúncies de falsos robatoris per cobrar la pòlissa d’assegurança

Si en un moment de descuit ens desapareix la bossa o el telèfon mòbil hem estat víctimes d'un furt. Si, en canvi, ens els prenen de les mans o ens intimiden amb una arma, es considrea un robatori i aquí és on entren en joc les companyies d'assegurances, perquè moltes pòlisses de la llar, cobreixen el robatori, però no el furt. JOSEP MARIA PUJOL, cap d'investigació de Nou Barris "De fet, el que ens trobem moltes vegades és que s'ha produït el furt, i no el robatori amb violència, i la gent el que fa és denunciar el robatori amb violència per poder cobrar la indemnització que li pertoca." Fer-ho, però, comporta la comissió d'un delicte. Les dades policials, que engloben el conjunt de fets fingits a la ciutat, apunten que les simulacions de delicte van augmentar un 17% el 2014, en comparació amb l'any anetrior. Segons els responsables de la companyia Zurich a l'Estat espayol, la xifra va en augment des de l'inici de la crisi. CARLOS PALOS, director de sinistres de Zurich Espanya "Hi ha hagut del que nosaltres anomenem defraudador ocasional, que és aquesta persona que es troba amb un sinistre, però que veu una oportunitat d'obtenir un retorn més important que el que realment seria el just." Les darreres dades des l'associació d'asseguradores UNESPA, de 2013, precisen que al conjunt de Catalunya es van detectar més de 17.000 casos de frau en pòlisses multirisc, les que cobreixen els robatoris al carrer. En total, calculen que es van reclamar il·lícitament 52 milions d'euros. Per fer-hi front, les companyies tenen departaments antifrau, que treballen, per exemple, amb les xarxes socials, en què molts usuaris pengen missatges que els delaten, i treballen en col·laboració estreta amb els Mossos d'Esquadra. Segons la policia, però, i malgrat que puguin tenir-ne indicis, en molts casos és difícil acreditar policialment que la denúncia és falsa.