La torre del Bisbe ha estat a un pas de caure a terra i convertir-se en un cúmul de rocs amuntegats. Si aquesta masia amb 900 anys d’història no ha passat a millor vida no ha estat perquè estigui catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, sinó perquè els veïns de la zona, després d’insistir durant anys sense resultat perquè es preservés, han portat el cas al Síndic de Greuges.
D’aquesta manera, han obligat la Generalitat de Catalunya, propietària de la torre, a prendre mesures perquè no desaparegui. Una victòria que celebren l’Associació de Veïns de Vallvidrera, l’entitat Som Collserola i també Consorci del Parc Natural, que ara ja pensen en quin ús es pot donar a la torre.
La història de la torre del Bisbe
La masia de la torre del Bisbe és una de les més antigues documentades a Collserola. Es va construir sobre una torre de defensa el segle XII i el nom li ve de qui va ser-ne el propietari, Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona de l’època. L’edifici havia estat habitat fins ben entrats els anys 50 del segle passat. Després hi va haver un masover que hi guardava un ramat i que pujava des de Sant Feliu de Llobregat, municipi on es troba la finca. Posteriorment, la finca va quedar abandonada i l’any 2012, juntament amb altres masies de l’entorn, va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya.
De fet, ha estat la mateixa Generalitat que, instada pel Síndic de Greuges, ha pagat les obres, que han costat gairebé 400.000 euros. Els treballs, que han servit per refer tota la coberta i consolidar l’estructura de l’edifici, van començar el juny passat i acabaran a finals de març. La reforma de l’interior de la casa, però, no vindrà fins més endavant. Es farà en una segona fase quan se’n tingui clar l’ús futur, que tothom coincideix que hauria de ser un projecte agroalimentari.
Volen recuperar l’ús agrícola de la masia
En el passat, els entorns de la torre del Bisbe es conreaven i hi havia vinyes, entre altres cultius. Justament, aquest ús agrícola és el que volen recuperar tant els veïns com el Consorci del Parc Natural de Collserola. “Tornar a recuperar aquests espais agrícoles és molt beneficiós, tant per temes de prevenció de risc d’incendis com perquè no s’homogeïnitzi el paisatge del parc. Amb la recuperació dels camps de conreu es creen uns espais oberts que milloren l’ecosistema en general, perquè n’augmenten la biodiversitat“, explica Idoia Martín, arquitecta del Consorci del Parc de Collserola, que fa el seguiment de les obres a la torre del Bisbe.
No tot l’espai es recupera
Les obres no inclouen la recuperació de les edificacions properes a la casa, com ara la font o el forn de calç, que proveïa de material de construcció aquesta zona de Collserola. Per això, els veïns demanen que també s’hi destini pressupost. “Els elements annexes no tenen cap protecció, estan reconeguts i recollits, però sense protecció pot ser que en pocs anys puguin desaparèixer“, lamenta Salvador Ferran, de l’Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que fa anys que lluita per preservar el patrimoni de Collserola. “Aquestes edificacions expliquen una època i una manera de viure que han desaparegut i per això és important que es conservin”, afegeix.
Per al monestir de Valldonzella ja és massa tard
A molts pocs metres de distància hi ha unes edificacions del segle XIII que no han tingut tanta sort. Es tracta del monestir de Santa Margarida de Valldonzella, un antic monestir de les monges cistercenques, que actualment és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i està totalment abandonat. De moment no hi ha prevista cap actuació, però els veïns de Vallvidrera continuen reivindicant que s’estabilitzin les restes de la part històrica que encara hi queden. Per altra banda des de la cooperativa de Can Pujades demanen que es recuperi una part de les edificacions per guardar-hi un ramat d’ovelles per fer prevenció d’incendis.
