La pandèmia de la covid-19 ha deixat moltes lectures sobre quines són els tipus d’afectacions possibles en la població i, en aquest sentit, del coronavirus s’han fet radiografies socials, econòmiques, demogràfiques o geogràfiques per entendre’n el comportament.
Una altra de les lectures que podem afegir a la llista d’aquesta anàlisi és la urbanística: A Barcelona, la covid hi té una afectació particular per la manera com habitem la ciutat?
La densitat de població a la ciutat és elevada i és un dels factors que explica per què durant moltes setmanes la transmissió del virus ha estat alta: “La pandèmia ha evidenciat que vivim apinyats“, ha afirmat aquest dimarts en una entrevista la urbanista Maria Sisternas.
De fet, Barcelona és un reflex de les dades que situen Espanya com el segon país de la Unió Europea en què la població “viu més apinyada, i en pisos petits“, assegura Sisternas. En aquest sentit, el 66 % de la població viu en pisos, segons l’OECD, mentre que en altres països com Croàcia, Eslovènia o Romania l’habitatge tipus és una casa aïllada, o al Regne Unit o Irlanda, l’habitatge més habitual és la casa adossada.
Per què els pisos són petits?
Una de les raons que apunta la urbanista és econòmica: els pisos més petits “es poden vendre millor“, i afegeix que “un bloc de molts pisos petits dona més rendiment que no pas un amb menys pisos i grans”.
Maria Sisternas apunta que al darrere d’aquesta tendència cultural hi ha ajudat l’Administració. Afirma que s’ha tendit a legislar a favor dels aprofitaments i les edificabilitats, per una qüestió d’emergència d’habitatge, en lloc de les necessitats familiars“, que poden ser l’espai. Destaca, a més, que “durant molts anys, als concursos públics, s’atorgaven més punts a les propostes que feien més unitats d’habitatge, encara que fossin molt petits”.
Com que engrandir un pis petit és impossible, físicament, hi ha alternatives per donar-hi amplitud amb l’espai disponible. Una és convertir les cambres o els espais en “multifuncionals“, apunta Sisternas, i un exemple de com concretar-ho és el “concepte obert“. Per exemple, diu, “en cas d’una reforma, poder connectar la cuina amb el menjador i el saló” sense parets.
Què ha canviat la pandèmia de com entenem casa nostra?
El teletreball ha estat una eina amb què evitar la presencialitat, però a la vegada ha deixat palesa una altra cosa: cal un espai a casa on teletreballar. Segons Maria Sisternas, “els portals immobiliaris detecten que hi ha força interès és disposar d’una habitació més: l’estudi“.
Però, sense dubte, el gran protagonista postconfinament és el balcó. Sisternas reconeix que “a molts els va salvar la vida tenir un espai exterior on poder sortir i respirar” i reconeix que “els arquitectes han entès que el balcó és un element fonamental d’un pis”. Element que, per cert, els darrers anys “s’havia eliminat de moltes promocions per falta de rendibilitat”, ha lamentat la urbanista.
