L’Institut Pau Claris, al passeig de Lluís Companys, va ser dels primers a rebre la visita de la Policia Nacional l’1 d’octubre. Són d’allà algunes de les imatges més crues de l’actuació policial per evitar la votació. Sobretot, pels fets succeïts a l’escala que duia al punt on es van constituir les meses i es van ubicar les urnes.
En Jaume Batlló, veí de la zona, era en aquella escala al costat de la seva dona. S’hi va asseure quan va córrer la veu que la policia s’acostava al recinte. “Estàvem tots a l’escala agafats i esperant. Potser va ser un quart d’hora però a mi em va semblar etern. I de cop i volta van arribar”. Recorda que quan els agents van traspassar la porta i van veure l’escala es van aturar un moment i van debatre com actuarien. La seva sorpresa va ser quan van decidir tirar pel dret i van començar a estirar els que s’asseien a l’escala. “Van començar pel mig de l’escala, que és on estava la gent més gran. Van perdre els nervis o la paciència i van començar a estirar i a donar cops de peu. La gent va començar a cridar”.
Ell confessa que va tenir sort i no va rebre cap cop a l’episodi de l’escala. No com la persona que estava al seu costat, que “va rebre de valent”. També va veure de prop com un agent de la Policia Nacional saltava des d’uns graons més amunt per proferir un cop de peu a una persona. “Tenia mig camí fet i va saltar avall per colpejar amb el peu al coll o a les cames d’una una pobra dona”.
Un any després en Jaume Batlló encara no entén la manera d’actuar dels agents. “Si el seu objectiu era evitar la votació i requisar les urnes ho tenien molt fàcil. Però no, van actuar amb mala llet i falta de professionalitat. Arribes a pensar que era precisament el que volien”.
