El clima mediterrani es caracteritza, entre altres aspectes, per una certa recurrència dels períodes de sequera. De fet, durant la centúria del 1900, a Catalunya hi va haver vuit episodis, més o menys importants, de sequera, entre els quals destaca la que el 1953 va provocar la interrupció del subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona.
Actualment no es preveu que es pugui arribar al tall del subministrament d’aigua en una ciutat com la capital catalana, no pel fet que no es pugui produir una manca de precipitacions com la de l’any 1953 sinó perquè al llarg dels anys s’han anat multiplicant les infraestructures d’abastament per donar resposta als dèficits estructurals del sistema i millorar la capacitat de reacció amb l’objectiu de garantir el subministrament.
En aquest sentit, la posada en marxa per part de l’Agència Catalana de l’Aigua de dues plantes dessaladores ( al Prat i a la Tordera) garanteixen per si soles el subministrament d’aigua potable a uns dos milions de persones.
No obstant això, en cas de mantenir-se l’actual manca de precipitacions, el que sí que es podria veure compromès, a més dels efectes negatius que aquesta té per als nostres boscos i dels que ja n’hem parlar en algunes ocasions, és el el subministrament d’aigua de regadiu la qual cosa pot ocasionar greus problemes en l’agricultura.
El volum actual d’aigua als embassaments catalans es troba al voltant del 50 %. No és una situació greu, però caldrà veure com evolucionen les precipitacions al llarg dels propers mesos. En cas que continuïn escasses com fins ara els problemes podrien arribar l’estiu vinent, ja que és en aquesta època de l’any quan hi ha més demanda d’aigua.
