Fa tres anys que el Biel Freixinet treballa com a tècnic d’emergències per a una empresa privada subcontractada pel SEM. Actualment, amb la crisi de la covid-19, és dels que estan a primera línia de foc traslladant pacients de casa als hospitals de l’àrea del Barcelonès i el Baix Llobregat. Té setmanes de cinc dies de feina i d’altres de dos amb jornades de 12 hores i atén deu pacients de mitjana per guàrdia.
Inseguretat per falta de material
El Biel assegura que des que es va decretar l’estat d’alarma, ara fa més de tres setmanes, no han rebut els equips de protecció individual (EPIs) suficients i quan n’han rebut, no han estat els adequats. Els recicla després de desinfectar-los i fa servir una mascareta a la setmana. Això implica que pot arribar-la a fer servir per atendre una cinquantena de pacients. Aquest tècnic d’emergències creu que al darrere d’aquest problema “no hi ha mala fe” sinó un problema de distribució.
Més crític és el Ramon Vilella, secretari General del Sindicat de Transport Sanitari FESP-UGT que creu que les empreses per a les quals treballen els tècnics d’emergències podrien haver comprat partides de material quan “es veia a venir el que passaria” i no ho han fet perquè “deien que anaven a preu d’or”. Vilella també les qualifica de “pirates” perquè en alguna ocasió els han donat bates de la perruqueria Jean Louis David de talles petites per treballar que “no hi havia qui se les posés”.
Des del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) afirmen que amb la crisi del coronavirus “ens assegurem” que totes les empreses adjudicatàries del servei tinguin EPIs i que creuen que “aquí hi ha un problema de desavinences entre els treballadors i les empreses per a les quals treballen“. A més, afirmen que segueixen les recomanacions de l’OMS, “que fa quinze dies va fer una desescalada” i recomanen que els EPIs es poden reciclar un cop nets. Pel que fa a les mascaretes, segons el SEM “les FFP2 són suficients” també seguint directrius internacionals.
Pel que fa als tests de detecció de la covid-19, Biel Freixinet creu que s’hauria de fer un control periòdic a tota la plantilla i no únicament al personal que té símptomes o que han agafat la baixa. També ho considera Ramon Vilella ja que “som els primers que arribem al domicili dels malalts”. I afegeix que la falta de controls als sanitaris és digne d'”un país tercermundista” . Vilella també es queixa de falta de personal: “Hi ha treballadors del servei no urgent que són a casa i que podrien fer rotacions”
Feina complicada psicològicament
Biel Freixinet assegura que la feina que fa actualment és dura psicològicament: “Ens sentim insegurs” pel fet de no anar ben protegits i a banda, diu que el tracte amb els pacients i els seus familiars comporta un “desgast mental important”. Aquest tècnic d’emergències assegura que moltes persones tenen por o no volen pujar a l’ambulància per anar a l’hospital i “has d’estar serè” i “tenir mà esquerra”. A banda, Freixinet explica que “has d’explicar molt bé a la família” que no poden acompanyar els pacients. Ara, afirma, la majoria de persones “ja ho entén” però al principi “no era així”. I afegeix que el fet de “compartir amb els companys com ens sentim ens ajuda a resistir molt millor aquesta situació”.
Homenatges diaris vespertins
Una de les notes positives de la seva feina actual segons el Biel Freixinet són els aplaudiments de les 20 h ja que representen “un reconeixement per part de la ciutadania que mai abans no havíem tingut“. I apunta: “Ens transmet escalf i ens dona energia”. També agraeix les mostres de solidaritat d’iniciatives privades que els han fet arribar material. Biel Freixinet espera que se n’aprengui d’aquesta situació en el futur i en aquest sentit fa seu el contingut d’una carta escrita pel ginecòleg bilbaí José Luis Neyro a favor de la sanitat pública. Entre d’altres, el text diu “quan tot això passi recorda que el professionals de la sanitat hi serem sempre i dona’ns suport quan sortim al carrer a demanar millores per a la sanitat“.
