Tatjer és una de les impulsores de la comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels assentaments de barraques. Creu que l’aportació dels barraquistes va ser fonamental per construir la ciutat de després de la postguerra: “Barcelona no només la van construir els grans industrials que van fer l’Eixample. Sense treballadors no hi hauria hagut fàbriques ni el Modernisme”, ha dit.
La geògrafa ha explicat que la llavor de la recuperació de la memòria dels barraquistes “la va posar Julia Aceituno, una veïna del Somorrostro” i que el projecte ha inclòs el suport d’alcaldes de diferents colors polítics, des de Jordi Hereu a Xavier Trias o Ada Colau.
Un fenomen anterior a la postguerra
“Gairebé tothom relaciona les barraques amb l’emigració i el franquisme. Però el 1920 ja hi havia 11.000 barraques a Barcelona”, ha dit Tatjer, que situa l’origen d’aquestes construccions a la platja –“Les primeres barraques que es coneixen a Barcelona són les dels pescadors al Somorrostro”– o a les activitats agrícoles a la falda de Montjuïc.
Les administracions no consideraven els barris de barraques com a zones urbanitzades i per tant “no rebien cap mena de servei”. No tenien aigua corrent, ni electricitat ni clavegueram, però la solidaritat entre els veïns mirava de superar els contratemps. “La solidaritat entre els habitants de la barraca era molt intensa. L’arribada es produïa per xarxa familiar o per veïnatge a la població d’origen”.
Segons Tatjer, el fenomen del barraquisme a Barcelona comença a ser estar ben documentat. “Als anys 70 en Josep Maria Huertas Claveria i en Jaume Fabre van fer un primer relat de com es vivia a les barraques”. En aquest sentit també destaquen els treballs de Paco Candel.
