La Clàudia, els seus cinc fills ─quatre menors d’edat─ i un net han esquivat un desnonament amb data oberta després de viure gairebé una setmana amb l’angúnia de quedar-se sense llar en qualsevol moment. Segons el Sindicat de Barri del Poble-sec, divendres els jutjats van comunicar a la família que el llançament havia quedat suspès fins al 30 d’abril. L’Ajuntament, explica, els oferirà un allotjament temporal en una zona propera.
Segons ha pogut saber betevé, la propietat s’ha compromès a paralitzar el desnonament fins a finals del mes que ve i, abans d’aquesta data, el consistori afirma que els garantirà “tant com sigui possible” un habitatge al Poble-sec o als voltants. L’allotjament serà momentani, fins que no se’ls assigni un pis públic. De fet, l’Ajuntament assegura que s’acompanyarà la família a l’hora de fer els tràmits per accedir a la Mesa d’Emergència.
No és la primera vegada que la Clàudia i companyia s’enfronten a un llançament en plena pandèmia, però sí a una data oberta. Aquest procés de desnonament va iniciar-se el 15 de març passat i podia produir-se, sense avís previ, fins aquest diumenge, dia 29. El Sindicat de Barri del Poble-sec havia engegat una campanya de mobilització per aturar-lo, amb activitats al portal ─al número 63 del carrer de Radas─ cada matí.
Crítiques per incomplir el decret antidesnonaments
Els activistes i el propi consistori critiquen que, en aquest cas, la justícia ha esquivat el decret antidesnonaments de l’Estat perquè, expliquen, el procediment ha tirat endavant gairebé fins a l’últim moment tot i tractar-se d’un gran tenidor i d’una família vulnerable. “S’estan aturant més del 90 % de llançaments a les ciutats, i molts gràcies a les noves normatives. En aquest cas concret, ens hem trobat un jutjat que […] es negava a aplicar aquesta moratòria“, relata Lucía Martín, regidora d’Habitatge.
El sindicat denuncia “racisme institucional”
El col·lectiu prohabitatge recorda que la família de la Clàudia va ser víctima d’una estafa des del 2018, quan van entrar al pis: van estar pagant un lloguer a un arrendador que, relaten, va resultar ser un fals propietari. A partir d’aleshores, critiquen, per a la Clàudia ha estat molt difícil accedir a un contracte de lloguer legal ja que, malgrat va arribar a Espanya fa 20 anys, encara no disposa del permís de residència.
La crisi de la covid-19 no li ho ha posat fàcil per regularitzar la seva situació, i això no li ha permès aconseguir una feina estable ni accedir a la Mesa d’Emergència. El sindicat denuncia “racisme institucional” i, d’altra banda, que s’ha incomplet la llei catalana d’habitatge. Segons els activistes, la propietat és un gran tenidor i està obligat a oferir un lloguer social a la Clàudia i els seus fills, que són una família vulnerable.
