El científic britànic Stephen Hawking ha mort als 76 anys d’edat. Tot i haver patit ELA des de feia més de 50 anys, el seu estat de salut no el va impedir visitar la ciutat de Barcelona dues vegades: una, per presentar el seu llibre ‘La breu història del temps’, i l’altra, en un seminari a la UB. L’astrofísic també va emetre un missatge dirigit als atletes dels Jocs Paralímpics de Barcelona, l’any 1992.

La primera vegada que Hawking va visitar Barcelona va ser l’any 1988, quan va presentar la seva obra ‘La breu història del temps’. La responsable de la comunicació de l’editorial era Assumpció Gausa, dona del periodista Lluís Permanyer, que va acompanyar Hawking en la seva visita a la ciutat. Hi ha instantànies en què se’l veu al Palau de la Música, a l’Ajuntament, a la UAB i fins i tot va anar en golondrina.

Pocs anys després, aquest cop en un missatge a través d’una gran pantalla a l’Estadi Olímpic adreçat als atletes dels Jocs Paralímpics del 92, Hawking també va tenir contacte amb la ciutat. En aquesta ocasió, a través d’unes paraules que van emocionar tothom, especialment els assistents a l’acte d’inauguració dels Jocs.

L’any 2005 Stephen Hawking va impartir a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona el seminari Informació perduda en els forats negres, envoltat d’un públic integrat per estudiants i investigadors. El seminari es va fer sense avisar els mitjans de comunicació per desig del científic anglès. La conferència, doncs, va ser restringida però la seva presència va acabar congregant 400 assistents.

Jaume Garriga, catedràtic de física teòrica de la UB, ha destacat la gran labor científica de Hawking i també ha recordat algunes anècdotes de la seva visita a Poble Espanyol de Barcelona. L’investigador de l’ICCUB David Mateos, qui també ha tractat personalment amb el científic britànic, assegura que l’impacte que ha deixat és “difícil de menysprear”.

Hawking, el deixeble d’Einstein

Stephen Hawking ha mort la matinada d’aquest dimecres a la seva residència de Cambridge als 76 anys. Considerat el gran deixeble d’Albert Einstein, va ser autor de ‘La breu història del temps’ i, malgrat patir la malaltia de l’ELA, va divulgar el seu coneixement arreu del món, l’astrofísic va aconseguir rellevància mundial no només pels seus treballs sobre els forats negres i la relativitat, sinó per llibres de divulgació com ‘La breu història del temps’, que es va convertir en un best-seller absolut. La de Hawking ha estat considerada una de les ments més brillants de la ciència contemporània.

El científic, nascut a Oxford el 1942, patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia més de 50 anys. Li van diagnosticar el 1963, quan tenia 21 anys, i amb el pas del temps el va acabar deixant en una cadira de rodes. A principis dels anys 80 va tenir una traqueotomia, quan en tenia 40, que el va fer quedar sense parla. Es comunicava amb el món a través d’un sofisticat ordinador que feia que la seva veu tingués un característic to de sintetitzador.