(ACN) En el primer dia del judici contra els síndics electorals de l’1-O aquests han declarat que, ni abans ni després del 12 de setembre del 2017 van exercir els seus càrrecs. Asseguren que van rebre una trucada entre finals d’agost i inici de setembre per proposar-los ser síndics electorals, tres per cada demarcació provincial i tres més per l’Aran.
Tots van acceptar i els seus noms van sortir publicats al web del referèndum. També van ser convocats en una reunió al Parlament el 12 de setembre, allà dos funcionaris els van comunicar que la llei del referèndum havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional i, per tant, no havien de fer res fins a nova ordre.
Els requeriments del TC
Els síndics electorals acusats confirmen que van rebre un requeriment del TC en què els deia que deixessin de fer qualsevol acte a favor del referèndum. En un segon requeriment, també del Constitucional, se’ls advertia que els multarien amb 6.000 euros diaris si no renunciaven formalment al càrrec, cosa que tots van fer. En una tercera comunicació, molt més tard, els van confirmar que no se’ls multaria.
Vulneració de drets
La Fiscalia demana pels cinc ex-síndics electorals de Catalunya nou mesos de presó per desobediència greu a l’autoritat i a dos anys més per usurpació de funcions públiques. El fiscal també proposa condemnar-los per un delicte de desobediència a resolucions judicials a una pena de multa de 5.400 euros i un any d’inhabilitació per supervisar processos electorals.
En les qüestions prèvies al judici, l’advocat dels síndics, Ramon Setó, ha al·legat que la querella de la fiscalia suposa perseguir dos cops els mateixos fets, vulnerant el principi anomenat “non ibis in idem”.
Setó apunta també que la causa judicial vulnera la jurisprudència i els tractats internacionals, així com la llibertat de consciència i de creació científica. Segons l’advocat, els síndics van acceptar el càrrec no per ser independentistes, sinó per la seva qualificació professional i per enriquir-se professionalment.
Per la fiscalia només es jutja als síndics per desobeir una resolució del Tribunal Constitucional, a més assegura que el mateix tribunal ja va resoldre que les seves multes coercitives no impedeixen que es puguin perseguir els síndics penalment.
