El judici del procés arriba a la setmana número 10 i ho fa en plena Setmana Santa. L’agenda al Tribunal Suprem s’atepeirà, ja que hi haurà sessions només fins dimecres. Aquest dilluns al matí, ha declarat el secretari d’atestats de la Guàrdia Civil i número dos del tinent coronel Daniel Baena que, sense mostrar el rostre, ha ratificat el relat del seu superior de finals de març. L’agent ha assegurat que polítics independentistes ja parlaven d'”unilateralitat” més d’un any abans de l’1-O.

Segons la mà dreta de Baena, els independentistes Marta Rovira, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Artur Mas i Jordi Turull van plantejar la via unilateral com “l’única opció” que els quedava per prendre, en una reunió el juny del 2016. Ho corrobora, ha dit, el document Enfocats i l’agenda de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové, trobada al seu domicili. De fet, també ha assenyalat Jové, els Mossos, l’ANC i Òmnium com a peces clau de la suposada rebel·lió.

Jové, Mossos, ANC i Òmnium, peça clau d’una rebel·lió

El comandant, amb TIP N29100C, ha assegurat que les entitats sobiranistes formaven part d’un “comitè directiu” amb el govern de Carles Puigdemont. Segons ha explicat, el paper de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va ser “rellevant” en una trobada el gener del 2016 per decidir qui seria president o el repartiment de conselleries. Ha extret aquestes conclusions dels documents esmentats: ha definit Enfocats com un document estratègic i d’acció política i l’agenda de Jové com un plec executiu, amb “noms i finalitats”.

En resposta a l’acusació popular Vox, el segon de Baena ha remarcat que a l’Enfocats hi ha “convergència” entre “l’acció política” i la “capacitat ciutadana”, amb col·laboració entre entitats i partits que prenien “decisions conjuntes”. I ha destacat una altra trobada de l’agost del 2016 en què assisteix Carme Forcadell. Considera “important” la presència de l’expresidenta del Parlament perquè era “el canal per tramitar les lleis” que havien de permetre un “model de doble legislació” a Catalunya.

Per últim, el secretari dels atestats ha afirmat que, de l’anàlisi de missatges per ràdio dels Mossos d’Esquadra l’1-O, es desprenen “avisos” als col·legis electorals de l’arribada de forces de seguretat de l’Estat, de la presència d’observadors internacionals o de l’arribada de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Puigdemont. També ha apuntat que, dies abans del referèndum, es van bolcar esforços en projectar una imatge positiva de la policia catalana.

Agents del CNP descriuen un “ambient hostil” a Barcelona l’1-O

A la tarda ha estat el torn de diversos agents de la Policia Nacional que van actuar a Barcelona durant el referèndum de l’1 d’octubre. Tots han qualificat l’ambient de l’1-O a la ciutat d’hostil, amb una “forta resistència” per part dels concentrats als col·legis electorals.

També han ressaltat que van rebre molts insults i han deixat entendre que els Mossos d’Esquadra van actuar amb passivitat. Un dels agents, que va intervenir a l’escola l’Estel i a la Fundació Privada Trinijove, ha comparat el comportament dels votants al de grups terroristes del País Basc.