Des que va començar la pandèmia de la covid-19 molts professionals sanitaris amb ganes d’ajudar malalts i ser a primera línia s’ho van haver de mirar des de la barrera. El fet de ser migrants, sobretot de l’Amèrica Llatina, en situació irregular o sense la titulació homologada, va impedir que poguessin exercir la seva professió. Van formar un grup que ja arriba als 200 membres dels quals 120 viuen a Barcelona. Van oferir el seu ajut a la Generalitat i a diversos col·legis professionals però diuen que lluny d’oferir-los feina els han “posat traves”. Ara es dediquen a visitar de manera altruista col·lectius vulnerables com les persones sense llar.
Material de protecció per als sensesostre
Yamile Caicedo,portaveu d’Immigrants Sanitaris Solidaris
explica que s’acosten a les persones que viuen al carrer que “no volen anar als espais habilitats per a ells durant el confinament “ per repartir-los guants i mascaretes. Un centenar d’aquestes últimes les han cedides el sindicat de manters i els guants els han finançat membres del grup que “s’ho poden permetre” segons Caicedo. Aquesta colombiana afirma que de moment han atès les persones que viuen a l’Arc de Triomf i el Raval i que la majoria els estan “molt agraïts”. Caicedo, que ha estat 15 anys treballant d’auxiliar d’infermeria a Alemanya, explica que alguns sensesostre no tenen papers i no parlen espanyol i per això pensen que “no els atendran” si tenen símptomes de la covid-19. I afegeix que creu que també fan “tasques de pedagogia”.
Els membres d’ Immigrants Sanitaris Solidaris també han engegat una campanya per donar consells d’higiene i protecció per lluitar contra el coronavirus als més petits. Afirmen que fins ara l’han fet a través de les xarxes però que l’objectiu és fer-la analògica amb pòsters que penjaran prop de supermercats i farmàcies. Yamile Caicedo assegura que “falta voluntat política” per aplicar l’article 127 de la Llei d’estrangeria, que preveu que s’atorgui la residència provisional per circumstàncies excepcionals. I afegeix “si tots aquests sanitaris poguessin treballar rellevarien als professionals que actualment estan infectats o esgotats” i a banda, diu Caicedo, no haurien de recórrer als ajuts socials.
