A partir d’aquest diumenge els menors de 14 anys podran fer un passeig d’una hora sense allunyar-se més d’un quilòmetre de casa seva. És una sortida que moltes famílies havien demanat per pal·liar l’impacte físic i psicològic que el confinament per la pandèmia del coronavirus pot ocasionar. Segons els director d’Infància del Govern espanyol, Gabriel González-Bueno, estar tancats a casa ha afectat “la seva irritabilitat, alterat el son, empitjorat l’obesitat i pot haver creat tendències al sedentarisme”. Marcela San Cristóbal, psicòloga de la Cooperativa de Salut COS, també coincideix que és “molt necessari que els nens surtin al carrer perquè necessiten el vincle amb l’aire lliure. Una hora no és suficient però és un bon inici cap a la progressió” Considera que la covid-19 ha obligat a establir mesures des de la perspectiva adulta sense tenir en compte les necessitats infantils.

Planificar la sortida

González-Bueno ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio que “s’haurà d’explicar als infants que sortiran al carrer en unes circumstàncies molt diferents de les d’abans de la crisi”. També els experts creuen que és important prevenir i avisar els nens d’aquesta nova situació per evitar frustracions.

La terapeuta familiar Layla Abdó assegura que “cal ser sincers amb els nens i, depenent de l’edat, parlar amb ells per saber quines són les expectatives de la sortida, si li ve de gust, dir-li que sortirem agafats de la mà i que ens han de fer cas. Pot ser útil assajar a casa la distància que hem de mantenir amb els altres“. En aquestes primeres sortides, segons el Govern espanyol, no és obligatori que els nens portin mascareta, però pot ser recomanable en el cas d’espais amb concentració de persones.

nen bicicleta desconfinament coronavirus

Joguines i jocs més adients

Per a moltes famílies, aquesta primera sortida és una oportunitat d’escapar de la rutina del confinament. La psicòloga Marcela San Cristóbal creu que cada unitat ha de planificar la visita en funció de com són els seus fills (edat, capacitat d’adaptar-se a les normes), però que hi ha recomanacions generals. En el cas dels menors de sis anys, “els podem explicar amb metàfores i contes per què no hem de tocar coses, o inventar jocs d’observació, com buscar coses d’un color determinat”.  També poden portar alguna joguina de casa que els faci sentir còmodes i que els generi benestar si estan una mica nerviosos per la sortida.

El titular d’Infància del Govern espanyol ha dit que estan preparant una guia de joguines que poden portar durant els passejos i ha insistit que és important  no compartir-les fora de la unitat familiar, per això “un patinet o una bicicleta serien més segurs que les pilotes, que poden ser un element complicat de cara a la transmissió del virus a tercers”.

Com reaccionar si no fan cas

Els terapeutes també asseguren que és una situació nova i que no es pot preveure com reaccionaran en aquesta primera sortida. Abdó assenyala que hem de ser respectuosos amb les seves necessitats i que “no ens guanyi el pànic si toca alguna cosa al carrer o s’allunya momentàniament perquè li podem traslladar les nostres angoixes”. Recomanen ser comprensius i pacients perquè els nens tenen una rutina estructurada de les seves sortides al carrer (jugar, anar al parc) i ara s’hauran d’acostumar a mantenir-hi distància.

San Cristóbal augura que aquesta primera sortida potser no serà gratificant per a la família, però “és un aprenentatge per als nens i per als adults que han d’explicar, prevenir i avançar-se a una situació en què potser els fills no es comportaran com esperaven, però no és moment de confrontacions. Si toca alguna cosa desinfecteu les mans amb gel o tovalloletes i en parleu a casa”.

I quan tornem al confinament?

Quan tornem a casa, és moment de fer un acompanyament emocional als infants. Les terapeutes consideren que és important parlar de com s’han sentit, si la sortida ha estat com esperaven, si han seguit les normes pactades o què els agradaria fer en el proper passeig. També avisen que si el nen no s’ha sentit còmode durant la volta per l’exterior no l’hem de forçar i aconsellen començar amb sortides curtes. Insisteixen que sortir al carrer no és només un benefici físic i psicològic per als nens, sinó que també és una necessitat familiar per desconnectar i reduir l’angoixa i l’ansietat.