Les adolescents, el grup on més ha crescut
De fet, són els adolescents els que tenen una pitjor salut mental respecte fa quatre anys. Especialment les noies de 4t d’ESO, on es duplica el patiment psicològic, arriba al 12 per cent de les noies de 15 i 16 anys. Una situació que es dona en major mesura en escoles de barris de renda més baixa. I és en el col·lectiu jove on es vol posar l’accent per abordar el problema.
“El que passa als adolescents els afecta al llarg de tota la vida. Primer en els estudis i la relació amb els altres, o amb embarassos no desitjats, més tard traduït en feines més precàries i atur. Tot plegat són situacions que impacten directament en la salut mental de les persones”, explica Lucía Artazcoz, responsable de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Artazcoz ha explicat al programa ‘bàsics’ que una de les vies per on més empitjora la salut mental de les adolescents poden ser les xarxes socials. La responsable de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha assenyalat especialment Instagram, com un dels focus on més pressió hi ha per als joves, especialment en les noies.
Quatre espais d’ajuda psicològica als joves
Per això, durant les properes setmanes, l’Ajuntament obrirà quatre espais de consulta jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. Es tracta d’espais comunitaris per a adolescents i joves i les seves famílies, que atendran consultes presencials o telefòniques, sense necessitat de demanar cita prèvia. Des d’allà es formaran professionals, com ara mestres, que treballen a les escoles amb joves, perquè puguin detectar algun d’aquests problemes i saber-lo derivar.
Segons l’informe monogràfic ‘La salut mental a Barcelona’, entre el 10 i el 20 % de la població de la ciutat té algun problema de salut mental i les xifres han empitjorat en els darrers anys. Per gènere, durant la primera infància són els nois els que presenten una salut mental més vulnerable, però la tendència s’inverteix a partir de l’adolescència, i s’accentua a partir dels 45 anys, quan les dones són les més afectades per aquests trastorns.
Els factors socioeconòmics
A més del gènere, la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, el nivell d’ocupació o la zona de residència) pot fer augmentar el risc. De fet, el consistori calcula que hi pot haver diferències de fins a 10 punts. Per això la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, explica que cal donar una resposta diferent a cada territori de la ciutat, depenent dels factors que els defineixen.
Les mesures del Pla de salut mental
Un dels objectius del Pla de salut mental 2016-2022 ha arribat al seu primer any de vida amb el 82 % de mesures en marxa del centenar d’accions previstes, algunes incloses en el Pla de barris. Es tracta, per exemple, de plans d’ocupació específics per a persones amb algun trastorn. Des de Barcelona Activa també s’han format 200 tècnics per incloure la perspectiva de la salut mental en els seus serveis, i també als treballadors de les Oficines d’Habitatge, que tracten amb persones en risc de desnonament, una situació que afecta durament la salut mental.
