Agnès Manchon és geògrafa i la responsable d’aquest projecte familiar, que va néixer l’any 2011 a Begues, al Baix Llobregat, amb l’objectiu de donar continuïtat a un negoci tradicional de producció de cirerers que, després de tres generacions produint cireres, va deixar de ser rendible.
L’Agnès ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm, que als anys 80 havien arribat a tenir fins a 3.000 cirerers, però per diversos problemes -en part causats per la forta competència dels grans productors industrials-, es van veure obligats a anar abandonant progressivament alguns camps. L’any 2010 només quedaven uns pocs centenars de cirerers viables. Amb la difícil decisió d’abandonar definitivament els camps, i amb un raonament més emotiu que no pas racional, van decidir quedar-se els camps i adoptar un altre enfocament al seu negoci.
En què consisteix el projecte Apadrina cirerers?
Mitjançant el pagament d’una quota anual, els padrins tenen dret a venir a collir les seves cireres: tres o quatre caixes per arbre apadrinat, cadascuna amb uns 2-2,5 kg de cireres.
L’apadrinament es fa entre la tardor i l’hivern. Els padrins pugen aleshores un primer cop per escollir el seu arbre i conèixer les dinàmiques a realitzar. Al llarg de l’any els padrins poden fer nombroses activitats com excursions, tallers, etc. Quan arriba la floració hi ha una festa i cap al mes de juny es fa la collita entre tots.
Es tracta d’un projecte de caire molt familiar. La seva impulsora destaca que el públic és molt ampli: en gaudeixen tant la gent més gran -avis i jubilats- com famílies més joves amb els nens o bé els membres d’algunes cooperatives alimentàries. La majoria del públic sol venir de Barcelona i rodalia, per proximitat i la possibilitat d’estar en contacte directe amb la natura.
Per què viuen tan bé els cirerers a Begues?
La varietat que principalment cultiven a Begues és la varietat burlat, típica de l’Ordal, St. Climent de Llobregat o Cervelló. El fred de l’hivern – notable en aquest entorn- és essencial per garantir una bona collita a finals de primavera.
Els cirerers no els reguen, però la sequera de l’estiu no sol ser un problema pel fet que els arbres, de dimensions notables, tenen unes arrels molt profundes.
L’Agnès ha destacat que ells no donen més importància a la mida de la cirera, pel fet de no comercialitzar-la. Les cireres surten com surten, més o menys grosses, en funció de les pluges de l’hivern i la primavera.
Què cal fer per apadrinar un cirerer?
El projecte preveu l’apadrinament d’uns 100 cirerers. Actualment encara hi ha places disponibles, però normalment pels volts de Nadal ja no en solen quedar.
Per inscriure-s’hi es pot entrar a la pàgina web Apadrina cirerers, on hi ha també més detalls i tota la informació necessària a conèixer sobre aquest projecte.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a l’Agnès Manchon, a ‘El matí de Barcelona’:
El cirerer
El cirerer “Prunus avium” és un arbre nadiu d’Europa, Àsia Occidental i el nord d’Àfrica. A Catalunya es pot trobar de forma espontània sobretot a la muntanya mitjana. Els exemplars adults poden arriar a fer 20 o 25 metres. Hi ha diverses varietats de cirera, algunes més tardanes que d’altres.
N’hi ha a Barcelona?
A la ciutat de Barcelona hi ha pocs exemplars de cirerer comú, per bé que en podem trobar en alguns jardins particulars. Als carrers de la ciutat es cultiva el cirerer japonès “Prunus serrulata”, de dimensions més menudes i d’ús ornamental, amb flors blanques o rosades.
En podem trobar al Parc de Monterols, als jardins de Vil·la Amèlia i de Rosa Luxemburg, o bé als carrers Deià, Mireia, Porta o Mossèn Juliana.
