L’agost del 2014 la Barceloneta va esclatar: centenars de veïns van sortir al carrer diverses vegades per demanar l’abolició dels pisos turístics il·legals, font d’incivisme al barri. D’aquell estiu de revolta n’han passat deu anys i, una dècada més tard, el debat sobre el turisme massiu hi continua ben viu. La Copa Amèrica de vela 2024 l’ha revifat i el discurs de molts veïns de la Barceloneta és escèptic o crític. “El barri està en perill d’extinció”, sentencia María del Pino Suárez, presidenta de l’Associació de Veïns l’Òstia.
Justament ella va ser a les protestes del 2014: “La situació era insostenible i vam decidir anar a totes”, explica. Es queixaven de soroll nocturn, botellots i disbauxa desfermada a l’espai públic. Van acumular dies de manifestacions fins que alguna cosa s’hi va fer, com ara tancar allotjaments sense llicència turística. Però sembla que no va ser suficient i el veïnat viu resignat i fart entre turistes. Parlen també de soroll, de persones que fan les seves necessitats al carrer, de col·lapse al transport públic i fins i tot d’apartaments il·legals camuflats.
Inquilins que canvien d’un dia per l’altre
Isabel Sánchez, veïna de tota la vida, relata que a l’edifici on viu són 12 veïns i hi ha cinc habitatges de lloguer turístic. Lamenta que els inquilins canvien d’un dia per l’altre i que no cuiden els espais comuns. “A mi m’agradaria marxar d’aquí, però no tinc els recursos per fer-ho”, diu. I al turisme incívic, que ja veuen com un mal endèmic, ara cal sumar-hi el que ha portat i portarà la competició de vela. Molts es miren el certamen amb desconfiança i recel i alerten de les conseqüències que els està comportant.
A mi m’agradaria marxar d’aquí, però no tinc els recursos per fer-ho”
Habitatge car i pèrdua del comerç, els “mals” de la Copa Amèrica
Segons Esther Jorquera, membre de la plataforma No a la Copa Amèrica —una agrupació d’entitats que denuncia l’impacte negatiu de la cursa—, al barri s’hi veu turisme d’alt poder adquisitiu que fa que els preus s’enfilin. “És un macroesdeveniment que és benzina que va directament a la indústria turística i a la immobiliària”, opina. Assegura que el comerç de proximitat s’està perdent, que han proliferat els lloguers de temporada i que el preu dels pisos s’ha disparat. “Cada vegada som menys veïns. Tenim el mar al costat… Sembla que per als pobres això no pugui ser”, critica Suárez.
Una dècada després de la revolta, el clam de la Barceloneta continua viu: demanen un decreixement turístic en un nou intent de salvar l’essència del barri i, de retruc, de tota la ciutat.
