La nit del 12 de juny, més de 500 voluntaris van participar en el quart cens d’Arrels Fundació. Van pentinar la ciutat per localitzar i atendre persones sense llar. En van trobar gairebé 1.200 —en concret, 1.185— i, de les entrevistes que van fer, aquest dijous se n’han tret les primeres conclusions. La dada més preocupant, segons l’entitat, és que els qui no tenen sostre passen, de mitjana, pràcticament quatre anys al carrer: tres anys i 11 mesos.
En comparar-ho amb el cens d’edicions anteriors, queda clar: hi ha més persones al ras i hi passen més temps. El 2016, per exemple, se’n van localitzar 941, una xifra que els dos anys següents va recular lleugerament i que ara ha sobrepassat el miler. Les nits que dormen al carrer, de mitjana, també han incrementat des del 2017. “La gent […] no n’està sortint. La tendència és cada vegada més persones al carrer i no els estem aportant cap solució“, lamenta Ferran Busquets, director d’Arrels.
Creixen les agressions verbals o físiques a sensesostre
I dels resultats en destaquen més punts, com ara que creixen les agressions. Un 38 % de persones sense llar asseguren haver estat víctima d’alguna de física o verbal en els darrers sis mesos. En el cas de les dones s’agreuja perquè s’enfilen al 43 %. D’altra banda, un 44 % diu que no han estat ateses per cap treballador social en l’últim mig any.
De les enquestes se n’extreu que la mitjana d’edat d’algú que dorm al carrer a Barcelona és de 42 anys, i que la majoria són de nacionalitat estrangera. Sobretot provenen de Romania (16,1 %) i el Marroc (12,1 %), i un 25 % són espanyols. Gairebé tots, homes (un 83 %). Pel que fa a la salut, un 46 % d’aquestes persones afirmen que tenen problemes físics i unes tres de cada 10 diuen que tenen malalties cròniques. De fet, Arrels té constància que, els últims dies, dos sensesostre han mort a la ciutat.
Amb tot, l’entitat demana col·laboració al nou Ajuntament. “Proposem als partits que apostin clarament perquè no hi hagi ningú dormint al carrer, amb la col·laboració de les entitats i de la ciutadania”, apunta Busquets. Assenyala el principal problema: el difícil accés a l’habitatge i la falta d’espais de baixa exigència, com el Pis Zero d’Arrels.
