El Govern espanyol ja ha aprovat el pla de vacunació contra el coronavirus. Preveu començar a administrar la vacuna covid a partir del mes de gener i estableix que es farà de manera gratuïta i voluntària. Els experts també consideren que el millor i el més adequat és que no sigui obligatòria, tot i que, des del punt de vista del dret, hi podria haver maneres de fer-ho.
La llei obre la porta a l’obligatorietat
“La llei parteix del principi general que un ciutadà pot no consentir veure’s sotmès a un tractament i té dret a decidir”, segons ha afirmat al programa ‘reset’, de betevé, Marc Vilar, especialista en dret administratiu del Col·lectiu Ronda. Tot i això, “la normativa que regula l’autonomia del pacient i la llei de sanitat pública obren la porta que puguin establir-se excepcions per mitjà d’una llei i, per tant, casos en què els ciutadans podrien veure’s obligats a sotmetre’s a determinats tractaments sanitaris”.
Col·lisió de drets
La qüestió, segons Vilar, planteja dubtes perquè “hi ha uns drets fonamentals recollits a la Constitució que han de ser preservats”, com són el “dret a la intimitat personal i a la integritat física i moral“. Per això, segons aquest advocat, “la llei preveu que, en aquests casos en què una autoritat pública sanitària vol adoptar una mesura urgent en aquest àmbit que pot col·lidir o limitar drets fonamentals, cal demanar una autorització judicial“. Serà, doncs, el jutge l’encarregat de fer “una valoració ponderada” i trobar “l’equilibri entre drets fonamentals i aquestes potestats que tenen les administracions públiques de preservar els interessos generals“.
Antecedents
Hi ha almenys un precedent a l’estat espanyol. Va ser als anys 80, quan el Govern espanyol va obligar a vacunar-se de la diftèria i la verola. “Es va aprovar una llei en la qual el Parlament autoritzava expressament al Govern espanyol a poder obligar la ciutadania a vacunar-se si es donaven una sèrie de situacions epidemiològiques vinculades a determinades malalties infeccioses”, recorda Marc Vilar. En aquell cas, però, calia “constatar que hi hagués una proliferació de casos o que era probable que hi hagués risc d’epidèmia”.
L’any 2010, un jutge de Granada també va obligar 35 infants a vacunar-se contra el xarampió per un brot que va afectar almenys una quarantena de persones. La Junta d’Andalusia va portar el cas als tribunals, davant la negativa d’algunes famílies a administrar el vaccí als seus fills.
No obligar, però sí condicionar
Els experts de l’àmbit sanitari també es mostren contraris a la possibilitat de fer que la vacuna contra la covid-19 sigui obligatòria. “En general, tothom està d’acord en què no ha de ser obligatòria”, ha expressat a ‘reset’ Gemma Moncunill, immunòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). No obstant això, també ha puntualitzat que “en certes circumstàncies potser es podria plantejar“, com ara en el cas del personal sanitari, que creu que “potser sí que haurien de rebre la vacuna”.
En un sentit molt similar, el director clínic de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Carlos Rodrigo, ha assegurat que “seria impossible obligar a tothom“. A més, segons l’expert en vacunes, “no és bo perquè el que cal fer és convèncer que tenen la seguretat i l’eficàcia suficient“. Rodrigo, tot i això, considera que “més que obligar, el que es podria fer és condicionar“, en el sentit que “si no estàs vacunat, no podràs treballar en determinats llocs”. Una mesura que, de fet, ja s’aplica: “Si no estàs vacunat de la grip, no pots treballar amb nens immunodeprimits“.
