Grafits com el que ha malmès la paret de la basílica de Santa Maria del Pi, al Gòtic, han provocat el rebuig dels veïns, que a la darrera Audiència Pública del districte de Ciutat Vella van demanar al regidor, Jordi Rabassa, que l’Ajuntament s’impliqui més a evitar i netejar aquests actes vandàlics. El regidor ha explicat que esborrar grafits en parets d’edificis patrimonials és un procés molt més lent que en parets convencionals.
El motiu, segons Rabassa, és que per esborrar un grafit en una paret d’un edifici històric s’ha de fer un projecte de restauració. “No és tan fàcil com tirar-hi un àcid, necessites un projecte que requereix d’un pressupost i d’un restaurador”. El regidor va concretar que es pot tardar sis mesos a tenir llest el projecte.
3.500 grafits esborrats al Raval els darrers mesos
Rabassa també va explicar als veïns que els darrers mesos s’han fet 3.500 intervencions al Raval per esborrar grafits. De fet, el contracte del servei de neteja de pintades i taques de pintura, eliminació de cartells i retirada de pancartes dels carrers de Barcelona té un cost anual mitjà de 4,6 milions d’euros. El servei, però, no preveu la neteja d’espais privats com persianes, finestres, marquesines o aparadors de comerços.
