La sentència de l’Audiència de Provincial de Navarra sobre el cas de La Manada va fer sortir al carrer moltes dones. Des d’aleshores es parla obertament de justícia patriarcal, especialment en els casos de violències masclistes. Júlia Humet, advocada penalista, explica que la societat és masclista i que la justícia, com passa amb altres àmbits, no deixa de ser un reflex de la societat. Jutges, advocats i legisladors “han rebut la mateixa socialització que la resta de persones i els estereotips de gènere associats”, diu Humet, i “si no tenen la voluntat de deslliurar-se’n, dictaran sentències i promulgaran lleis masclistes“.
És un error equiparar les violències masclistes a altres tipus de delictes
Actualment, els jutjats especialitzats en violència contra les dones només atenen les agressions en l’àmbit de la parella o exparella i això comporta que els casos en què l’agressor no hi pertany acaben a la justícia ordinària, on no hi ha formació específica. Segons Humet, si la formació als jutjats especialitzats ja és deficient, als jutjats ordinaris és completament inexistent. Aquesta advocada penalista afirma que no es poden tractar els casos de violències masclistes de la mateixa manera que d’altres delictes com els patrimonials o d’altres. I posa l’exemple de casos en què s’han suspès penes d’homes condemnats per delictes sexuals, al·legant que aquests ja han trobat feina i tenen una vida que s’adequa als estàndards socialment acceptats. Segons Humet, “això pot servir en casos de robatori però no en els sexuals”, en què s’ha demostrat que molts d’aquests agressors tenen feina i família estables. S’hauria de tenir en compte la naturalesa diversa d’aquests delictes per evitar que surtin sentències amb condemnes per abusos sexuals en comptes d’agressions.
Revictimització de les víctimes
Júlia Humet explica que sovint s’empara els agressors, especialment en els casos de violència sexual, però també en els d’agressions físiques, i es posa el focus en les víctimes, que estableixen un “judici paral·lel” i “d’alguna manera se la responsabilitza de l’agressió”. Abans d’arribar al judici es qüestiona la víctima i se li pot arribar a demanar perquè no ha denunciat abans o si va oposar realment resistència. Aquesta advocada penalista explica que una de les conseqüències de tot plegat és que es genera una sensació d’impunitat i de reforç d’aquestes conductes delictives.
La solució passa per la formació
Júlia Humet creu que part de la solució passa per una formació, sensibilització i reciclatge exhaustiu de tots els professionals de l’àmbit del dret (que inclouria advocats i jutges però també psicòlegs i policia) per comprendre la realitat d’aquests tipus de delictes. També caldria una major implicació per part de les administracions i “que no es quedin només en declaracions”.
