La llei és molt clara. La presó provisional és l'últim recurs contra un detingut. Abans, els jutges han d'intentar aplicar mesures alternatives, com per exemple, les ordres d'allunyament o les compareixences periòdiques al jutjat. Ja sigui mensualment o diàriament. I si amb tot això no n'hi ha prou per evitar el risc de fuga o que pugui tornar a delinquir, llavors sí que se'l pot tancar en un centre penitenciari fins que se celebri el judici. Però més enllà del que digui la norma, l'última paraula, la tenen els magistrats. Ells són els encarregats de valorar cada cas i veure'n la gravetat. JORDI NIEVA, catedràtic de Dret Processal "Hi ha jutges que es veuen amb la pressió que es pugui ignorar..." Per exemple, dels 88 detinguts que hi va haver durant la vaga general, només quatre han ingressat a presó provisional. I tots són per incidents que hi va haver durant el matí-migdia. Se'ls acusa de bolcar diversos contenidors o cremar una caixa a les portes de la Borsa. Un incendi de petites dimensions que els pot costar una condemna d'entre 10 i 20 anys de presó. En canvi, els suposats responsables dels aldarulls de la tarda, quan hi va haver les destrosses més greus, van quedar en llibertat amb càrrecs. Alguns, després de pagar una fiança d'entre 3.000 i 6.000 euros. Des del Col·legi d'Advocats insisteixen que la presó provisional és una mesura desproporcionada. Unes crítiques a les quals s'han sumat diverses entitats de defensa dels drets humans.
