Per a molts la Conferència de Pau a Sant Sebastià celebrada dilluns ja era un senyal inequívoc de l'anunci imminent del final d'ETA. De fet, el mateix diari britànic 'The Guardian' ho va donar per fet en l'edició de diumenge. L'abandonament definitiu de les armes era la condició principal que demanaven tant el Govern espanyol com el Partit Popular per poder començar a parlar del procés de pau. Tots dos consideraven insuficients els anuncis que havia fet ETA l'últim any, el primer el 2010, quan va anunciar el cessament de les accions armades i el segon, el gener d'aquest any, quan va anunciar un alto el foc permanent, general i verificable. La desconfiança de la classe política envers els comunicats de la banda ve de lluny. De fet, aquesta no era la primera vegada que ETA havia anunciat un alto el foc. L'últim, el 2006, va acabar nou mesos després amb l'atemptat del pàrquing de la T4 de l'aeroport de Barajas, on van morir dos equatorians. On sí que la banda ha respectat l'alto el foc és a Catalunya. L'any 2004, poc després de la reunió de Josep Lluís Carod-Rovira amb dirigents de la banda a Perpinyà, ETA va anunciar en un videocomunicat que deixava d'atemptar en territori català. L'historial d'atemptats però, tant a Catalunya com a Espanya, és llarg. Des que es va constituir, l'estiu de l'any 1959, ETA ha mort més de 850 persones. Entre les víctimes hi ha polítics destacats, com el president del govern de Franco, l'almirall Luis Carrero Blanco, o l'exministre socialista Ernest Lluch, membres dels cossos de seguretat, com l'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, o accions indiscriminades contra la població, com l'atemptat sagnant al pàrquing de l'Hipercor, que va costar la vida a 21 persones.
