El fet que el comunicat sigui clar i breu i que no posi condicions ni excepcions per al cessament definitiu de l’activitat armada, és vist com una bona notícia, ja que no sempre ETA s’expressa amb tanta claredat en els seus comunicats.
Ara s’obre un nou escenari sense violència gràcies a un procés que va engegar ara fa un any, amb la declaració de Gernika, que es va redactar després de la darrera treva d’ETA. El trampolí definitiu per al cessament de la violència ha estat la Conferència Internacional per a la Pau que dilluns es va celebrar a Sant Sebastià. Una trobada en què van participar, entre d’altres, Kofi Annan (premi Nobel de la Pau) o Gerry Adams (líder del Sinn Féin).
En la trobada es va redactar un text en què es desglossaven els cinc punts imprescincibles per assolir la pau al País Basc. El text es va fer públic dilluns, però la fórmula de resolució del conflicte s’ha cuinat des de fa temps. Els experts internacionals van demanar a ETA el cessament definitiu de les armes com a primer pas. També van instar els governs espanyol i francès a obrir un procés de diàleg amb ETA. A més, van demanar una compensació per a les víctimes i una consulta ciutadana i es van oferir a crear una comissió internacional de seguiment del procés.
L’endemà d’aquesta declaració, l’esquerra abertzale en bloc va mostrar el seu suport al full de ruta fixat per la comunitat internacional. Una escenficació que va fer pensar a la majoria d’experts que ETA no trigaria a publicar un comunicat, ja que durant els darrers mesos s’ha evidenciat que l’esquerra abertzale ha imposat finalment les seves tesis polítiques.
El mapa de la situació és, segons els experts, tan poc previsible com ho és la banda armada. El procés es troba en el primer punt i ETA ja s’ha compromès a cessar definitivament l’activitat armada. Ara bé, el grup terrorista no es dissol ni desapareix. El dubte és com evolucionarà aquesta situació amb el temps i si la resposta de la societat basca pot obligar finalment ETA a desaparèixer del panorama social i polític basc.
Pel que fa a les possibles repercussions en les eleccions generals, els experts consideren que ens trobem en el millor escenari per a l’esquerra abertzale, que espera obtenir bons resultats en els comicis. Però quan realment la jugada els podria sortir rodona als partits independentistes bascos és a les eleccions autonòmiques de 2013. Si per aquesta data ETA anuncia la seva dissolució, els resultats de l’esquerra abertzale a les urnes podrien ser històrics.
Però projecccions a banda, el pas que cal seguir immediatament (demandat tant pels experts, com per la classe política i les víctimes) és verificar que el que diu ETA és cert. Les forces polítiques i de seguretat de l’Estat hauran de comprovar si la banda terrorista entrega les armes i monitoritzar de quina manera es comprometen a abandonar la violència.
Al País Basc, la percepció que la fase d’acció militar i armada està superada es respira des de fa temps. Durant els últims dos anys no hi ha hagut cap mort per part de la banda i en el darrer any l’extorsió als empresaris bascos s’ha reduït de manera considerable. És per això que l’anunci ha estat ben rebut per la ciutadania, tot i que no ha sorprès pràcticament ningú.
L’altra cara de la moneda és la de les associacions de víctimes i alguns partits polítics com ara el PP, que podrien mostrar-se incrèduls amb el gest d’ETA i no acceptar un possible procés de negociació. Segons els experts, el procés de reconociliació (basant-nos, per exemple, en l’experiència d’Irlanda) pot allargar-se dècades i implicar diverses generacions.
